– Zoe Moreno, Lu Sáiz i Maria Etxaide. ‘Rico deseo’

Duració: 20 min

Xicotets gestos que guarden un codi intern. El desig es filtra entre dos cossos. El gest es manifesta des de la urgència. La pregunta circula. D’unix a otre.

—I tu què desitges?

Fan com que es barallen.
CLAP – CLAP

Es donen les paus i es fumen un piti ajuntes.

—Es pot fer això en escena?

– Ariane Rocha. ‘Enhebrar la aguja’

Duració: 15 min

L’exclusió genera un interés dirigit. En una arma, històricament i virtualment encaminat cap al masculí, cap a la violència mes sagnant i els majors horrors humans comesos, trobada el contrari a una arma. En este contacte comença l’harmonia, i inevitablement al costat d’ella, la dansa.

– Esther Luna. ‘Color mandarina’

Duració: 15 min

Què queda quan una persona deixa d’estar físicament? Color Mandarina transita entre presència i absència, entre allò que la ment comprén i allò que el cos recorda. Des de la intimitat, explora com aprenem a cuidar, a soltar i a continuar volent des de la distància.