‘Ad líbitum’ és per a Andrés Marín ballar a compàs de la seua pròpia voluntat, a regna solta, des d’una llibertat total, una improvisació avassallada. I, per sobre de tot, des d’una total disponibilitat al moment, al lloc, a l’altre, trobe’s est en l’escenari o entre el públic. El coreògraf deixa que parle el seu cos, que tant ha de dir i s’imposa a ell, trencant les traves de la raó. Acatar els constrenyiments d’aquest cos i portar-lo a un diàleg amb els sediments heretats i assimilats que són el sòcol d’un saber flamenc pacientment emmagatzemat.

Andrés Marín ha aprés a desaprendre i ha entés el que Antonio Machado deia quan escrivia «Caminante no hay camino, se hace camino al andar». És el que proposa en aquest solo: construir davant nosaltres un camí pel qual ens convida a penetrar la fondària de la seguiriya o el compàs de la buleria i ens ofereix el seu ball com un acte de llibertat.