‘Grans artistes a seques’ té com a objectiu reconéixer a les dones creadores com a subjectes actius en la creació artística contemporània a través de la revisió de les seues trajectòries des de la perspectiva de gènere, ressaltant la superació de rols i models imposats en la història de l’art. Ens centrem en artistes presents en les col·leccions del MACA i en les exposicions temporals, així com en aquelles que, encara que no estan actualment representades, haurien d’estar-ho per la seua rellevància en la història de l’art contemporani.

14 de juny: Tarsila do Amaral

Figura central del modernisme brasiler, Tarsila do Amaral coneguda simplement com Tarsila és molt més que una artista: és un símbol de renovació cultural, identitat i avantguarda. La seua obra, profundament original i evocadora, es nodrix de l’imaginari indígena i popular del Brasil, fusionat amb les pulsions modernitzadores d’un país en plena transformació. En un context on ser dona i artista implicava múltiples desafiaments, Tarsila es va mantindre ferm en la seua independència creativa, fent de la seua pintura un espai de llibertat, reflexió i resistència. El seu llegat, hui més vigent que mai, ens convida a repensar què significa ser modern en un món travessat per conflictes d’identitat, memòria i pertinença.

El seu treball es troba en museus de tot el món, en les col·leccions permanents del Museu Metropolità d’Art de Nova York, el Museu d’Art Americà Smithsonian, el Museu Hirshhorn i Jardí d’Escultures, la Galeria Nacional de Retrats, el Museu de Belles Arts de Boston, el Palau Nacional d’Haití o el Museu Nacional d’Artistes Afroamericans.