En 1976 Arvo Pärt (Paide, Estònia, 11 de setembre de 1935) composa In spes (en la esperànça). El text sols el formen les vocals i e o, que corresponen a Kyrie eleison, Christe eleison, Kyrie eleison, una forma encoberta d’escriure música religiosa i que també utilitzen alguns col·legues seus per evitar més problemes amb el poder pro-soviètic. En 1984, ja exiliat en Alemanya, farà una nova versió per a cor i orgue i canviarà el títol al que figura en aquest programa, fent referència a l’exili del poble jueu a Babilònia.

Està escrita amb el sistema compositiu que va idear Pärt després d’un llarg període d’introspecció i estudi del gregorià i de les formes més antigues del contrapunt: el Tintinnabuli. En Spiegel im Spiegel (imatge infinita projectada per dos espills enfrontats) utilitza aquest sistema, amb una repetició d’acords triada sobre els que dues melodies es mouen paral·lelament quasi per graus conjunts.

Kanon Pokajanen (Ritu d’arrepentiment) és un conjunt de huit odes arrelades en la més profunda tradició cristiana ortodoxa, als segles VII i VIII. Estan formades per una succeció de Troparia (estrofes) de textos de l’Antic Testament i els Evangelis, i d’Heirmos (refranys) que poden ser compartits per diferents peces. La traducció de l’Heirmos principal coincideix amb la del Coral per a orgue Erbarm dich mein, O herre Gott (Tingueu pietat de mi, oh Senyor Déu), acabant el bloc amb el coral de la Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach Bin ich gleich von dir gewichen (Ben prompte em vaig allunyar de tu), comentari posterior a la tercera negació de Sant Pere i l’ària Erbarme dich, per a mezzo-soprano.

En 1979 el Dalai Lama va fer la primera visita pública de la història als Estats Units, a la Catedral de St. John the Divine. Phillip Glass (Baltimore, E.E.U.U., 31 de gener de 1937) va rebre l’encàrrec de composar una obra per acompanyar l’espera de la multitut que hi assistiria, i ell va fer aquest Mad Rush (Bogeria amb pressa) commemorant l’esdeveniment i reflectint l’encontre de cultures que va significar, i sense saber que arran esta visita ell mateix abraçaria el budisme anys després.

En l’últim bloc es donen la mà el cant gregorià, influència màxima en el canvi d’estil que va patir Pärt, amb una obra més propera als nostres dies i en la que el nomenat Tintinnabuli, tot i estar encara latent amb harmonies basades en acords triada, ha anat donant pas a una estructura més lliure, amb línies melòdiques de caire més homofònic.