PASSATO PROSIMO / PASSAT PRÒXIM (2003) Direcció: Maria Sole Tognazzi. Guionista: Daniele Prato. Producció: Mauro De Salve. Música: Andrea Guerra. So: Marc Streccioni. Fotografia: Giulio Pietromarchi. Muntatge: Walter Fasano. Amb Valentina Cervi, Paolo Cortellesi, Claudio Gioè, Ignazio Oliva, Claudio Santamaria, Alessia Barela, Francesca Figus, Francine Berting, Francesca Borelli, Giorgio Colangeli, Stefano Venturi, Pierfrancesco Favino, Gianmarco Tognazzi & F. Haydée Borelli. Itàlia. 82 min.

“El temps m’ha dit que no demane més. Algun dia el nostre oceà trobarà la seua riba”, resa el primer tema del primer disc de Nick Drake. La poesia d’aquest cantant maleït, que va morir abans de complir 27, bressola les imatges del debut de Maria Sole Tognazzi. Comparada amb Reencuentro (1983) i Els amics d’en Peter (1992), no és difícil trobar petjades personals de la filla del cèlebre artista, Ugo Tognazzi. La directora dedica la seua pel·lícula a la seua àvia, segurament suport d’una unitat familiar ja extingida. I aconsegueix que aquell temps segellat, que no torna, sure en l’ambient melancòlic de la casa de camp, on fins llavors es reunia un grup d’amics cada estiu. Però ara és hivern, la piscina és bruta i les portes de la casa estan a punt de tancar-se de bat a bat.