Maténme porque me muero
1951. Mèxic

La història artística de Germán Valdés arranca a Ciudad Juárez, a on la cultura de Mèxic i els Estats Units es mesclava, el swing convivia amb el bolero i els jóvens vestien diferent. I va ser ací a on el seu personatge més popular, Tin Tan, ho canviaria tot i convertiria el barri en art. En la seua pell, Valdés va inventar la seua pròpia manera de parlar, de caminar i, en definitiva, de ser mexicà. En Mátenme porque me muero decidix posar fi a la seua vida abans que ho faça un destí fatídic. I eixe gest la situa en el deixant de Der mann, der seinen Mörder sucht (1931), de Robert Siodmak, o I hired a contract killer (1990), d’Aki Kaurismaki. El cineasta Ismael Rodríguez va aprofitar el carisma de Tin Tan per a adaptar lliurement una obra d’Enrique Jardiel Poncela i, com tantes vegades faria Luis Buñuel, va encaixar eixe humor satíric o esperpèntic tan espanyol en una pel·lícula que, per dret propi, pertany a l’edat d’or del cinema mexicà.

Director i guionista: Ismael Rodríguez i Pedro de Urdimalas, basada en la novel.la de Jardiel Poncela, Espérame en Siberia vida mía.
Producció: Ismael Rodríguez i Luis Leal Solares.
Fotografia: Jack Draper.
Muntatge: Rafael Portillo.
Dissenyadora de producció: José Rodríguez Granada.
Decorats: José Barragán.
Efectes especials: Jorge Benavides
Maquillatge: Román Juárez.
Disseny de so: Manuel Topete.
Amb: Germán Valdés, Óscar Pulido, Tongolele, Marcelo Chávez, José René Ruiz, Enma Rodríguez, Tito Novaro, Joaquín García Vargas, Miguel Manzano, Pompín Iglesias, Ildefonso Sánchez Curiel, Pedro de Urdimalas, Nicolás Rodríguez, Jesús Graña, Jorge Treviño, Guillermo Calles, Abel Cureño, El Gigantón i Los Sherifes.

Duració: 99 min.