Lisbela e o Prisioneiro
2003. Brasil

Guel Arraes es va revelar com un gran adaptador amb O auto da compadecida (2000), que va imprimir un ritme endiablat a una peça de la picardia gràcies al desplegament d’una gran artilleria audiovisual. El mateix podria dir-se de la seua aproximació a la poètica d’Osman Lins, l’obra Lisbela e o prisioneiro del qual havia portat prèviament al teatre i seguidament a la televisió, i amb la qual Arraes torna a mostrar que el cinema brasiler pot ser tan electritzant com el nord-americà. L’esperit d’este film és obertament popular, amb el seu humor carioca i una banda sonora que mescla artistes veterans i jóvens animant una imatge colorista que li dona una textura diferent del Brasil que sol mostrar en el cinema la seua cara més grisa, com correspon a un país que passa per penúries polítiques i una notable falta d’indústria cinematogràfica.

Direcció: Guel Arraes i Ligia Feliciano.
Guió: Guel Arraes, Jorge Furtado i Pedro Cardoso, basada en l’obra de Osman Lins.

Productor: Paula Lavigne.

Direcció artística: Peter Borck.
Fotografía: Ulrich Burtin.

Decorats: Daniel Fernández.

Disseny de producció: Claudio Amaral Peixoto.

Vestuari: Emilia Duncan.

Maquillatge: Marlene Moura.

Escenografia: Daniela Bevervanso.

Muntatge: Paulo Henrique Farias.

Efectes especials: Sergio Farjalla Jr.

So: Carlos Trilha.

Música: Joâo Falcâo i André Moraes.

Amb: André Mattos, Aramis Trindade, Bruno García, Carlos Casagrande, Cláudio Perotto, Débora Falabella, Heloísa Périssé, Paula Lavigne, Lívia Falcâo, Luisa Arraes, Marco Nanini i Michelle Birkheuer.

Duració: 106 min.