Esperando la carroza
1985. Argentina 

Considerada una de les més importants del cine argentí del segle XX, “Esperando la carroza” pertany al gènere grotesc crioll. És a dir, embasta una sèrie de situacions absurdes que emboliquen uns personatges miserables encarnats de manera histriònica. Literalment, els actors no reciten el seu paper, el criden. És com si al realitzar-la, Alejandro Doria haguera demanat al seu elenc que oblidara eixa subtilesa que exigix el cine i com si el fet de trobar-se en primer pla o pla mitjà, amb la potència expressiva que suposa trobar-se a escassa distància de la càmera, no fora un impediment per a recitar els seus papers a tot volum. Una decisió radical que va suposar el rebuig unànime de la crítica especialitzada en el moment de la seua estrena. Va haver de ser el gran públic el primer a comprendre fins a quin punt reflectia eixa societat hipòcrita de l’època capaç d’airejar la seua indignació amb l’únic propòsit de fer-se el desentés i no afrontar els seus compromisos i càrregues familiars.

Director: Alejandro Doria. Guió: Alejandro Doria i Jacobo Langsner, basada en l’obra teatral de Jacobo Langsner. Producció: Alejandro Doria, Diana Frey i Susy Suranyi. Fotografia: Juan Carlos Lenardi. Muntatge: Silvia Ripoll. Maquillatge: Selva Chomnalez i Alex Mathews. Perruqueria: Angelica Teruzzi. Decorats: Rodolfo Navarro. Vestuari: Josefina Robledo. So: José Luis Díaz, Pedro Saborido i Perfecto de San José. Música: Feliciano Brunelli. Amb Luis Brandoni, China Zorrilla, Antonio Gasalla, Julio de Grazia, Betiana Blum, Mónica Villa, Juan Manuel Tenuta, Andrea Tenuta, Cecilia Rossetto, Enrique Pinti, Dario Grandinetti, Lidia Catalano, Clotilde Borella, Juan Acosta, Angelita Pardo, Pina Criscuolo, Mónica Alessandría i Rafael Rodríguez. Argentina. 94 min.