França, 2001. «Quan faig una pel·lícula, dorm i somie», va dir Jean Cocteau. Arriba un moment en què el protagonista d’aquest film reuneix forces per a abandonar la realitat, detindre els seus passos i abraçar un estrany somni. I per a realitzar la seua fugida pren amb molta discreció un element seminal del cinema, aquell tren que va irrompre en les primeres sessions dels germans Lumière i que a Jacques Audiard li serveix com a metàfora d’un gran moviment. Que Jean-Louis Trintignant assumisca la figura del narrador, done cos a l’heroi en el moment present és també molt significatiu, ja que, 23 anys abans va interpretar un personatge semblant en Le mouton enragé (El trepa).

Director: Jacques Audiard. Guió: Alain Le Henry i Jacques Audiard (Basat en la novel·la de Jean Françoise Deniau). Producció: Françoise Galfré i Patrick Godeau. Disseny de producció: Michel Vandestien. Direcció artística: Dominique Douret. Efectes especials: Grégoire Delage, Georges Demétrau i Olivier Zenenski. Fotografia: Jean-Marc Fabre. Muntatge: Juliette Welfling. Vestuari: Caroline de Vivaise. Perruqueria: Joëlle Dominique, Catherine Leblanc i Marie-France Thibault. So: Jean-Pierre Duret, Frabçoise Lepeupli i Nicolas Naegelen. Música: Alexandre Desplat. Repartiment: Mathieu Kassovitz, Anouk Grinberg, Sandrine Kiberlain, Jean-Louis Trintignant i Albert Dupontel.