Iugoslàvia, 1980. Això era i no era un país, Iugoslàvia, però va desaparéixer deixant la petjada del seu cinema. Per això no és difícil entendre que aquest autobús que transporta els personatges d’aquest film és, en realitat, una Iugoslàvia en miniatura, exposada a continus accidents, reclots, revolts perillosos i tot tipus d’obstacles que li impedeixen seguir. Línia no regular demostra que no fa falta un complex argument per a fer una obra de culte. Un autobús atrotinat, nou passatgers i un trajecte, de Sèrbia a Belgrad, van bastar per a aconseguir la que un crític sagaç va definir com ‘una de les millors pel·lícules de la qual el món mai no va sentir parlar’.

Director: Slobodan Šijan. Guió: Dušan Kovačević. Producció: Milan Zmukic. Direcció de producció: Velljko Despotovic. Direcció artística: Nemanja Petrovic. Efectes especials: Petar Zivkovic. Fotografia: Bozidar ‘Bota’ Nikolic. Muntatge: Ljiljana-Lana Vukobratovic. Vestuari: Mira Cohadzic. So: Marton Jankov-Tomica i Marko Rodic. Música: Vojislav Kostic. Repartiment: Pavle Vuisic, Dragan Nikolic, Danilo ‘Bata’ Stojkovic, Aleksandar Bercek i Neda Armeric.