La primera novel·la d’Esther López Barceló, ‘Cuando ya no quede nadie’, publicada per l’editorial Grijalbo, va ser presentada al Centre de Carme davant de 200 persones.

Es la història d’un silenci que va durar més de quaranta anys. Un relat sobre la memòria històrica, l’amor i la fortalesa de les dones en la postguerra que està dividit en tres parts: L’impacte, La fosa i Exhumació. ‘Cuando ya no quede nadie’ relata el viatge iniciàtc que mamprén Ofelia al lloc de la seua infantesa quan son pare mor. Un homenatge a les guardianes de la memòria, a l’èpica de les vençudes, a totes aquelles dones que lliuraven batalles diàries en un context de repressió brutal i que mai deixaren que s’oblidara als familiars que havien sigut afusellats i soterrats en una fosa sense nom.

Quantes dècades de silenci pot resistir una família?