Habitualment, quan es diu que alguna cosa és insignificant, s’al·ludeix a un context determinat. I així, alguna cosa serà o no insignificant en tant que així ho siga en aquest context concret amb relació a la seua grandària en el conjunt de l’espai tractat, o potser en referència a la duració temporal que manifeste o mostre.

Però ací s’apunta en direcció a una altra forma d’insignificança: la de tot allò que infravalorem; que ens sembla de poca importància; o bé a tot allò que deixem de costat i que, no obstant això, en descobrir-ho, ens obri múltiples territoris creatius inexplorats i sorprenents.

Cada estudiant haurà de portar al taller 2 objectes als quals no els done gens d’importància. Es tractarà insignificança espacial relacionada amb l’apreciació dels intervals mínims entre els objectes; la insignificança tàctil relacionada amb l’apreciació de diverses matèries; la insignificança tàctil relacionada amb l’apreciació de diverses matèries; la insignificança gestual, derivada i suggerida a partir de la lectura d’alguns poemes mínims; la insignificança temporal, convidant i provocant l’aparició instantània de gestos i idees; i la insignificança de l’acció, recuperant maneres de fer que havíem abandonat i que constitueixen el germen d’una acció nova.