La consciència del nostre impacte sobre la Terra i de la seua temporalitat geològica, sorgida en bona part a partir de l’expansió i la consolidació de la noció d’antropocé —a vegades debatuda—, no solament fa que ens replantegem les nostres maneres de viure, sinó que ens porta també a reconsiderar el paper del sòl com un espai en constant mutació, viu i contenidor de futures memòries de l’ara.

Davant d’esta constatació, ‘Memòries del sòl’ investiga com, en les pràctiques artístiques contemporànies, la superfície terrestre és presa com a font creativa de la qual afloren noves realitats, noves formes crítiques i nous imaginaris possibles vinculats a la nostra existència.