Existeix un ampli consens sobre la importància de l’educació artística en els processos formatius de la infància i l’adolescència i des de fa anys es reivindica amb força la necessitat de promoure el seu desenvolupament i facilitar una major implementació en els plans educatius. No obstant això després d’eixe consens es desenvolupen pràctiques educatives de molt diferent naturalesa que, igual que succeeix amb les pràctiques artístiques, configuren una amalgama heterogènia i dispar de maneres de fer guiades tant pel desenvolupament expressiu com per l’adquisició d’habilitats instrumentals o el perfeccionament de tècniques disciplinares.

La co-existència de tots aquests paradigmes és clau i enriqueix el desenvolupament de projectes artístics a l’escola però és necessari posar èmfasi en el fet que les pràctiques artístiques contemporànies són fonamentalment pràctiques d’activació del pensament contemporani que es formulen des de preguntes i plantejaments que interroguen la nostra manera d’estar en el món i s’exploren a través d’eines, instruments i formats híbrids.

Des d’aquesta posició l’educació artística es desplaça del seu marc expressiu, instrumental i disciplinar que la vincula a determinades matèries i moments educatius i es converteix en fluid que permea a l’escola entesa com a epicentre de la vida social i cultural de la infància i l’adolescència.

A través d’un recorregut per diferents projectes artístics i educatius analitzarem per què són rellevants les pràctiques artístiques contemporànies per a l’escola i com poden ser activadores potencials de processos de pensament crític que combinen sabers, instruments i metodologies des d’un enfocament transdisciplinar.