RESUM DEL PROJECTE

Durant la seua residència Rosana i Aris proposen acompanyar als treballadors i les treballadores del CCESantiago des de la seua casa al seu lloc de treball i fer-ho en grup amb el propòsit d’obrir un diàleg amb el no-professional, amb l’habitual amb alguna cosa que tots i cadascun de nosaltres som especialistes.

L’activitat d’anar al treball diàriament cobreix un propòsit, però el seu caràcter repetitiu li converteix en un hàbit i perd la seua estructura intencional. Segons Yi-Fu Tuan, és solament quan introduïm canvis que aquesta activitat torna a recuperar la seua intencionalitat. El recorregut diari no consisteix només en un trasllat des d’un punt a un altre, sinó genera un espai social configurat per les relacions entre persones, objectes, imatges, idees, llocs, sensacions, normes, etc.. En aquest sistema, en aquestes repeticions i en estreta relació amb el que ens envolta agafa forma la nostra vida, encara que a vegades no el notem perquè el ritme en el quotidià li confereix aquesta naturalesa del donat per fet. 

ACTIVITATS EN EL MARC DE LA RESIDÈNCIA

Composta per actes repetitius i oberts la proposta té un caràcter social, interdisciplinari i transgeneracional. Per al desenvolupament de la seua proposta, Rosana i Aris prenen la sala 927 com a espai de residència i decideixen desplegar i compartir el procés creatiu amb les trabajadores i el públic del centre. Per això la sala té les portes obertes al públic durant tots els dies (01-31 d’octubre) convidant-los a participar tant en el procés de creació, dins de l’espai de residència artística com en el programa públic que va succeint als carrers de la ciutat de Santiago. 

Per la sala i en les rutes van acompanyar i van conversar amb Rosana i Aris: Iris, Lily, Ana, Pedro, Verónica, Isabel, Alba, Cecilia, Natasha, Paula, Alicia, Javier, José, Leonora, Joaquín, María, Ricardo, Olga, Felipe, Amelia, Sebastián, Maite, Sebastián, Vicente, Hector, Eduardo, Pilar, Marta, Ana, Maricruz, Iria, Fabián, Manuel, alumnes de quart grau en Arts de la Universitat Finisterrae i alumnxs de segon de la Universitat Andrés Bello.

AUTORIA

Rosanayaris (Rosana Sánchez Rufete i Aris Spentsas), actualment viuen en un xicotet poble situat al parc natural de la Serra de Mariola a l’interior d’Alacant i treballen en l’àmbit de les Arts Vives, en projectes participatius i propostes d’Arts Visuals. La seua pràctica artística és conseqüència d’una acumulació de diversos estímuls i un rebuig a la hiperprofessionalització. Es mouen per un interés cap a pedagogies corporals, pràctiques situades i projectes orientats a processos que tendeixen a col·lectivitzar el resultat del treball confrontant concepcions artístiques i no artístiques. Des de 2012 estan desenvolupant el seu treball en diversos entorns (Nova York, Barcelona, Mont-real, València, Atenes) participant en programes de residència com a Casa de Velázquez de l’Acadèmia de França a Madrid, DKV Grand Tour NY, In_Prescindibles en La Poderosa o Caja Negra en Las Cigarreras d’Alacant, comptant amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Ajuntament de València i d’Alacant etc.

El seu interés en els contextos i projectes participatius es porten a col·laborar en propostes d’Arts Escèniques com també a desenvolupar els seus propis projectes. En incorporar el no saber com un espai compartit, les seues propostes estan obertes a l’inesperat o l’inadequat. Això ens facilita arrimar-nos a les persones sense importar la seua edat, coneixements, etc. generant una línia d’activitats transgeneracionals. D’aquesta manera els seus projectes s’assemblen més a un procés no-artístic capaç de compartir un esforç col·lectiu i construir en escala real un lloc obert a inexperts i al quotidià.