ANAÏS FLORIN I ALBA HERRERO. ARA VINDRAN LES MÀQUINES. RELATS SUBALTERS DE LA VALÈNCIA SUD
Cultura Resident. Residències de mediació cultural 2018
Centre de la Carme Cultura Contemporània
Febrer – juny 2018
Més informació bases de la convocatòria Cultura Resident 2018. Residències de mediació / València
Publicació ‘Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud’
RESUM PROJECTE
Ara vindran els Màquines. Relats subalterns a la València del Sud és un projecte que vol rescatar la història subalterna de el relat principal lligat a la construcció i als imaginaris de el Pla Sud, a través de les persones que van patir els seus efectes en el territori del municipi de València.
El 14 d’octubre de 1957 va tindre lloc una de les riuades més destructives dels últims segles. El drama és gran, i la construcció mediàtica de la mateixa creix ràpidament contribuint a la creació d’una Comissió Tècnica Especial per la evitar les catàstrofes de les recurrents crescudes del Túria. La solució: el Pla Sud. Aquesta obra va suposar la transformació irreversible d’una enorme superfície d’horta i la fragmentació del territori agrícola que quedava a cada un dels costats del llit. En aquest moment les grans infraestructures són protagonistes de el creixement econòmic i de la vertebració territorial, i la ciutat s’expandeix, fruit del creixement demogràfic i econòmic del moment.
El Pla Sud va suposar una de les ferides més grans i silenciades del territori valencià amb l’expropiació i la destrucció violenta de 280 hectàrees d’horta productiva, cases, patrimoni i vides. Mitjançant els arxius domèstics, els mapes i la memòria de les persones que van viure aquests esdeveniments en primera persona es posen al centre els relats que el discurs dominant va convertir en subalterns. Partim, per tant, d’una necessitat pròpia i col·lectiva de qüestionar les lògiques de construcció del territori, les relacions de poder generadores i destructores de sentits i els silencis que formen part de la història hegemònica.
AUTORIA
Alba Herrero. Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València i Màster en Investigació Social Aplicada a el Medi Ambient, amb menció en antropologia ambiental per la Universitat Pablo de Olavide. Actualment desenvolupa la major part de la seva activitat professional a la Fundació Assut i forma part de dos col·lectius transdisciplinars sobre memòria oral i territori: Artxiviu i Les Espigolaores. Tots dos combinen la investigació i documentació amb el registre audiovisual i/o artístic, amb la finalitat d’investigar col·laborativament sobre les percepcions, subjectivitats i relats dels que habiten el territori a través de l’experiència de vida.
Anaïs Florin. Llicenciada en Publicitat i RRPP per la Universitat d’Alacant, ha estudiat un Grau en Belles Arts així com el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Actualment cursant el Programa de Doctorat en Art, Producció i Recerca a la Universitat Politècnica de València amb una beca d’investigació en Centre d’Investigació d’Art i Entorn a la mateixa Universitat. La seua pràctica artística s’inscriu principalment en l’àmbit de la intervenció efímera en espais urbans així com pràctiques col·laboratives per tal de generar nous relats.