El Museu d’Art Contemporani d’Alacant presenta una versió adaptada als seus espais de la primera exposició dedicada a Bruno Munari al nostre país. Concebuda i organitzada en col·laboració amb la Fundació Juan March, la mostra itinera al MACA, al Museu Fundació Juan March a Palma i al Museo de Arte Abstracto Español en Cuenca.

Hi ha artistes que han tingut una influència significativa en la cultura del segle XX i no obstant això no es coneixen. Bruno Munari (Milà, 1907-1998), a qui Picasso va definir com “un Leonardo del nostre temps”, és un d’aqueixos casos paradoxals.

A través de prop de tres-centes obres, presenta la seua activitat plural al complet i posa de manifest l’amplitud de mitjans dels quals l’autor es va servir en la seua investigació plàstica i visual, sempre experimental i innovadora. En efecte, en la seua obra trobem amb caràcter pioner objectes com a obres d’art, el disseny gràfic com a professió, llibres com a projectes i jocs com a investigacions. En 1927, amb tot just 20 anys, Munari va exposar per primera vegada la seua obra, al costat de la d’artistes futuristes italians de segona generació. Després s’allunyaria d’ells per a desenvolupar el seu propi projecte, extremadament singular. En 1930 donaria un gir cap a l’abstracció, que va culminar amb la seua primera “màquina aèria”. D’aquella “màquina” peculiar naixeria la seua sèrie de “màquines inútils”, curioses peces basades en el dinamisme de les formes. El primerenc interés de Munari per aquest tema li portaria més endavant a investigar amb tecnologies i processos llavors nous, com la fotocopiadora o la programació informàtica. Se succeiran els seus experiments amb llum i un tipus d’obres que malbarata enginy poètic, com els Fòssils del 2000, les Escultures de viatge, les Forquetes parlants, els prellibres i els Llibres il·legibles.