Exposicions

ADSUARA, VICENT I PERESEJO: TRES ESCULTORS MEDITERRANIS ENTRE LA TRADICIÓ I LA RENOVACIÓ

 

Dates: Del 13/9/18 fins al 6/1/19

Lloc: Museu de Belles Arts de València

Comissari: Jaume Penalba

Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Museu de Belles Arts de València

Amb l’exposició del Museu de Belles Arts de València ‘Adsuara, Vicent i Peresejo: Tres escultors Mediterranis entre la tradició i la renovació’, dedicada al castellonenc Juan Bautista Adsuara Ramos (1891-1973), al valencià Carmelo Vicent Suria (1890-1957) i a l’alcoià José Pérez Pérez, Peresejo (1887-1978) es recupera l’obra i figura d’aquests escultors nascuts a la vora del Mediterrani en un moment de gran efervescència creativa en la plàstica valenciana. Hereus directes de la tradició escultòrica vuitcentista, encarnada, entre altres, en la figura de Mariano Benlliure, van participar en el corrent renovador de l’escultura espanyola, la denominada renovació post-Benlliure, que suposaria l’abandó de l’imperant burguesisme, així com del naturalisme impressionista iniciat pel mestre valencià, en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.

La mostra reuneix mig centenar d’obres entre escultures i obra sobre paper, moltes d’elles restaurades per a l’ocasió i mai exposades al públic pertanyents al Museu de Belles Arts de València, al Museu de Belles Arts de Castelló, al Museo Nacional de Arte Reina Sofia de Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando o la col·lecció de l’Ajuntament d’Alcoi a més de col·leccions particulars de Castelló, València i Madrid a través de les quals el visitant tindrà oportunitat d’aproximar-se a l’univers creatiu dels tres escultors.

Pràcticament oblidats avui en dia, o en el cas de Vicent i Peresejo, profundament desconeguts en la seua terra natal, la present exposició pretén suplir l’escassetat tant d’estudis com de mostres dedicades íntegrament a l’escultura, la qual ha quedat sovint relegada a un immerescut segon lloc enfront de la pintura, obviant la diversitat i qualitat de la tradició escultòrica valenciana de la primera meitat del segle XX, en un intent per obrir noves vies de recerca, contribuint amb açò a la valoració crítica, no solament dels nostres tres protagonistes, sinó d’una llarga nòmina d’escultors la producció dels quals segueix àdhuc avui en dia pendent d’una profunda revisió i posada en valor.