Des dels anys 90 els mitjans de comunicació han assenyalat a les persones amb VIH com a usuàries de drogues, hòmens gais, dones transsexuals o treballadores del sexe. Sempre persones deteriorades, soles i amb una història vinculada a la marginalitat. Tractar de defendre’s d’aquests missatges ha implicat durant dècades exposar-se al juí de la moralitat imperant. Per això, poques persones han pogut dir sense reticències: ‘jo visc amb VIH’. La discriminació es materialitza encara hui en espais de socialització com la família, les amistats o el treball, i moltes persones amb VIH temen més el rebuig que la mateixa malaltia.

La mostra, produïda pel Comité Antisida de València, representa l’esforç i la valentia de desenes de persones afectades pel VIH, que han utilitzat la visibilitat pública com a ferramenta política, per a ensenyar-nos a mirar el sexe, l’amor i la salut sexual amb ulls més inclusius. Una reflexió col·lectiva i participativa que posa en evidència que el segle XXI demana noves formes de comunicar sobre la salut i la malaltia: dos estats entre els quals caminem permanentment totes les persones, malgrat el gènere, la procedència, l’orientació sexual, la creença o la classe social.