• ‘Manuel Benedito. El pintor i els models’ ret homenatge al que fora el millor deixeble de Sorolla amb algunes de les seues grans pintures al costat dels seus dibuixos preparatoris
• L’exposició exhibix per primera vegada ‘Autoretrato con la vuelta del trabajo’ (1905) adquirit pel Museu del Prado en 2024

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i l’Ajuntament de València reten homenatge al pintor valencià Manuel Benedito en el 150 aniversari del seu naixement, amb una mostra en el Museu de la Ciutat que reunix alguns dels seus millors quadres i que evidència la complexitat de la seua pintura, mostrant els seus processos de creació i la vitalitat dels seus retrats.

L’exposició, que es podrà veure fins al 29 de març de 2026, ha sigut presentada per la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, acompanyada pel director-gerent del CMCV, Nicolás Bugeda, el regidor d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament de València, José Luis Moreno, el president de la Fundación Manuel Benedito, Luis de la Peña, i el comissari de la mostra, Pascual Masià.

Alonso ha destacat el paper del Consorci de Museus en la coordinació de la política cultural i expositiva en la Comunitat Valenciana “per a unir esforços en commemoracions com la present, en la qual Generalitat i Ajuntament de València ens unim per a celebrar el 150 aniversari del naixement de Manuel Benedito i celebrar, al seu torn, una de les èpoques daurades de la pintura espanyola que cavalca entre els segles XIX i XX, a través d’una de les seues escoles més brillants com va ser la valenciana”.

La secretària autonòmica ha assenyalat que “considerat el gran deixeble de Sorolla, Manuel Benedito, no obstant això, va saber trobar el seu propi llenguatge” i ha destacat la seua faceta com a retratista ja que “a través dels seus retrats, dels quals es coneixen més de 600, podem imaginar la personalitat d’algunes de les grans figures de l’època, com en el retrat de Cléo de Mérode, estrela de l’Òpera de París i icona de la Belle Époque o el retrat de Ramón Pérez de Ayala”.

Per la seua part Nicolás Bugeda ha recordat que esta exposició “s’emmarca dins de la nostra línia de recuperació d’artistes de segles passats dins de la qual també podem apreciar la primera exposició en la seua història dedicada a l’autor dels frescos dels àngels músics de la Catedral de València, Paolo de San Leocadio, en el Museu de Belles Arts de Castelló”.

José Luis Moreno ha afegit que la mostra fa referència també a l’escultura mostrant eixe procés creatiu en el bust del pintor, realitzat per Capuz. I ha assenyalat la importància de mostrar esta exposició en el Museu de la Ciutat ja que “Manuel Benedito va ser nomenat fill predilecte de la ciutat en 1926 i se li va concedir la Medalla d’Or en 1949, per la qual cosa la participació de l’Ajuntament en esta mostra era indispensable. De fet, l’any que ve, amb l’exposició en marxa, serà el centenari d’eixe nomenament i volem fer algun tipus de celebració.”

L’exposició ‘Manuel Benedito. El pintor i els models’, reunix 65 obres, 50 pintures i 15 dibuixos que repassen alguns de les grans fites en la seua trajectòria.

El Consorci de Museus, que ja va realitzar en 2005 una exposició antològica del pintor, proposa ara un recorregut per les seues obres a través d’una sèrie de quadres importants de la seua producció, de diferents temes, i, al costat d’ells, els esbossos i estudis preparatoris, que permeten conéixer les diferents fases del seu procés creatiu fins al resultat final.

Gran part de l’exposició està composta per obres de la Fundació Manuel Benedito de Madrid, que alberga les obres de la qual va ser la seua col·lecció particular. Al costat d’elles s’exhibixen diverses peces procedents del Museo del Prado, de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, del Museu Sorolla, la Col·lecció Banc Santander, el Museu de Belles Arts de València, del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de diverses col·leccions particulars.

L’exposició se centra en els encàrrecs de retrat, en les composicions que comportaven un procés més complex i en l’aproximació del pintor a determinats temes i tipus populars.

Destaquen entre les obres d’autoretrat amb ‘La vuelta del trabajo’ (1905) que s’exhibix per primera vegada, després de la seua adquisició pel Museo del Prado en 2024 i que va pertànyer a una col·lecció particular des de la seua creació.

Així mateix, s’exhibix la part superior del gran díptic ‘Canto VII de la Divina Comedia’. ‘El Inferno de Dante’, que ix per primera vegada de la Fundación Manuel Benedito i que es trobava en l’estudi del pintor.

Entre els seus grans retrats es mostren una sèrie de dibuixos de nus de Concha Piquer “que mai s’havien exposat i que evidència la relació de complicitat que s’establia entre el pintor i els seus models. Concha Piquer va acudir a Manuel Benedito per a fer-se un retrat, un dels seus retrats més famosos i que s’exhibix també en la mostra”.

Els retrats van ser una activitat central en la producció de Benedito al llarg de la seua vida. Els estudis preparatoris mostren les temptatives prèvies, realitzades a vegades amb procediments diferents a l’oli, els dubtes compositius, l’execució més lliure. Però també s’evidència la relació amb els i les models.

“Benedito estava persuadit de la importància del dibuix com a ferramenta de base per a la preparació de projectes de major envergadura i del treball del natural, un aspecte de la seua trajectòria que sempre va ser reconegut i elogiat fins i tot pels quals no compartien les seues idees estètiques”, ha explicat Masià.

En el cas dels quadres de tema, de composició més complexa per la quantitat i varietat de personatges i motius, i de dimensions importants, la mostra oferix la possibilitat de contemplar, de manera fragmentada, la creació dels diferents elements que, després, integraran el conjunt de l’obra.

Un exemple d’això és ‘El Inferno de Dante’, on s’inclouen un epistolari amb Sorolla sobre com ordenar la composició; o en ‘La vuelta de la montería’, en els dos casos amb desenes de treballs preparatoris.

El tercer àmbit de l’exposició està dedicat al grup de pintures realitzades a Holanda en 1909, en les quals, segons Masià s’aprecia “un Benedito en plenes facultats que sintetitza tot el seu saber pictòric en quadres que sempre van ser considerats per la crítica entre el millor de la seua producció i van ser premiats en diversos concursos i exposicions”.