• L’exposició reuneix més de 80 obres de copy-art, vídeo-art i net.art a la Sala 1 i 2 del CCCC fins al 22 de maig de 2022
• Aquests tres llenguatges van posar en crisi el sistema tradicional de l’art en la dècada dels 60

València (17.12.21). El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) comença una línia de treball de revisió dels orígens de la creació contemporània a través d”Artistas y máquinas. Diálogos en el desarrollo del arte digital’. Una exposició que s’obri al públic a la Sala 1 i 2 amb més de 80 obres que dialoguen entre si a través del copy-art, el net.art i el vídeo-art, llenguatges que van posar en crisis l’art més clàssic.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquesta mostra al costat dels seus dos comissaris, José Ramón Alcalá Mellado, Catedràtic d’Art i Nous Mitjans en la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM); i Nilo Casares Rivas, escriptor i comissari expert en net.art.

“Amb aquesta exposició produïda pel CCCC, posem en context l’art actual revisant els orígens de la creació artística contemporània. Es tracta d’una selecció d’algunes de les peces més significatives de la trobada entre l’art i la tecnologia que ens ensenya d’on venim i visibilitza la importància d’aquests llenguatges que van trencar els motles més tradicionals de l’art”, ha valorat Pérez Pont.

‘Artistas y máquinas’ exalta les relacions entre l’artista i la màquina de reproducció moderna – eixe instrument tecnològic automàtic i instantani comercialitzat des dels 60 -, fent que les creacions històriques seleccionades pels comissaris dialoguen entre elles, de manera juxtaposada. Les seues imatges estàtiques i dinàmiques, analògiques i digitals, físiques i virtuals, es confronten en un mateix espai expositiu, revelant les característiques intrínseques de cadascuna i evidenciant les contaminacions i influències que totes van tindre sobre totes.

La proposta expositiva introdueix al visitant en el primer moment en què els artistes es van recolzar en les tres grans famílies de màquines de generació i reproducció automàtica – fotocopiadores, càmeres portàtils de vídeo i ordinadors gràfics personals -, activant amb les seues creacions els programes de les avantguardes artístiques. La seua missió principal consistia a posar en qüestió els paradigmes tradicionals i donar forma concreta a les noves idees, activades al llarg del segle XX per filòsofs, escriptors, artistes, científics i pensadors en general.

Alcalá, comissari, destaca que el valor d’aquesta exposició resideix especialment en el fet que “aquests tres llenguatges van posar en crisis els paradigmes tradicionals de l’art des del Renaixement”. “Amb ‘Artistas y máquinas’ col·loquem en la història oficial de l’art contemporani aquests relats perifèrics que es van quedar apartats i que encara no tenen el seu espai malgrat ser fonamentals en l’art actual”, afig.

Autoria, originals, processos i nous imaginaris

Segons explica Casares, “l’exposició evita els tòpics tant del videoart com del net.art i ressalta especialment la importància del copy-art en l’art d’avantguarda i els avanços realitzats pels copy-artistes”. El comissari conta com “el món de l’art rebutjava la màquina en si quan no era una barrera, sinó una aliada, i ara el públic comprendrà que, darrere del que veiem, hi ha gent que ho va posar tot potes enlaire a través de màquines”.

Tant Casares com Alcalá subratllen que en aquests llenguatges no existeixen els patrons tradicionals, per la qual cosa les obres dialoguen entre si a través de l’autoria, els originals i les còpies, els processos o els nous imaginaris, conceptes que van revolucionar l’art en la dècada dels 60.

Així, l’exposició s’estructura en quatre estadis que exemplifiquen de manera dual cadascun dels quatre grans paradigmes posats en crisis per aquest nou art medial anticipatori de l’actual art digital. El primer dels paradigmes és el de l”Original, còpia i múltiple’, amb obres que reflexionen sobre la multiplicació d’imatges tècniques, la seua repetició i els originals i còpies.

En segon lloc, amb el paradigma ‘De l’objecte al procés’, el públic trobarà obres de copy-art, net.art i vídeo-art que dialogaran entorn del procés creatiu com a protagonista i a la interfície electrònica, amb la nova comunicació que s’estableix entre l’artista i l’obra i l’usuari i la màquina. D’aquesta manera, es comprendrà el canvi de com els i les artistes ja no requereixen les mans per a les seues creacions.

‘Autoria de l’obra d’art’ és el tercer dels paradigmes, amb diàlegs entorn del distanciament entre l’artista i l’obra i entorn de la despersonalització de l’autoria en el procés de la creació d’obres d’art (tant en la creació a distància com en la col·lectivitzada), sobre com la màquina també es converteix en artista.

Finalment, ‘Els nous imaginaris de la imatge tècnica’ contraposa les iconografies específiques del Mitjà Art (la morfologia i sintaxi del signe gràfic maquinal en cada llenguatge) i la renovació dels imaginaris col·lectius a través de les noves poètiques de les imatges tècniques.

Tots els estadis busquen posar a dialogar les obres creades pels artistes mitjançant l’ús “pervers” – desviat de la seua funció original – de cadascun d’aquests tres grans aparells tecnològics que han acabat per definir l’actual règim escòpic de la e.imatge. L’objectiu és comprendre que, de l’un o l’altra manera i particularitzat en cada llenguatge específic, la màquina de reproducció automàtica ens aboca a produir i percebre de la mateixa manera.

Més de 80 obres de grans artistes

‘Artistes i màquines. Diàlegs en el desenvolupament de l’art digital’ s’exposa a la Sala 1 i 2 del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València del 17 de desembre al 22 de maig de 2022 amb 52 obres físiques de copy-art, instal·lacions o escultures, 15 de videoart i 15 de net.art. Un total de 82 creacions trencadores de grans referents d’aquests llenguatges.

En concret, els i les artistes presents són 0100101110101101.org, Amal Abdenour, José R. Alcalá, Alcalacanales, Philippe Boissonnet, Patrick Bourque, Klaus Vom Bruch, Fernando Ñ. Canales, Gianni Castagnoli, Arcángel Constantini, Analívia Cordeiro, Community Copy Art, Vuk Ćosić, Jaime Davidovich, James Durand, Equipo DequeDéque, Ant Farm & T. R. Uthco, Jacques Fivel, Fischli & Weiss, Anna Bella Geiger, Emilio Gomáriz, Satoshi Hasegawa, David Hockney i Daniel Jacoby.

També, Humberto R. Jardón, Franz John, Jürgen Kierspel, Brian Mackern, Rafael Marchetti & Raquel Rennó, Francesco Mariotti, Hirotaka Maruyama, Karl-Herman Möller, Bruno Munari, Antoni Muntadas, Bruce Nauman, Jürgen O. Olbrich, Bernardo Oyarzún, Clemente Padín, Jesús Pastor, Lieve Prins, Paco Rangel, Christian Rigal, Gustavo Romano, Jeffrey Schrier, Sonia Sheridan, Alexei Shulgin, Technology Transformation, Ariane Thézé, Jake Tilson, Rubén Tortosa, Klaus Urbons, Pierluigi Vannozzi, Pola Weiss, Virgil Widrich i David Zink Yi.