– El Centre de Cultura Contemporània inaugura l’exposició ‘Creación y Pueblo’, una mostra participativa per a involucrar tota la ciutadania

– Del 23 de gener al 6 de maig, diversos artistes assenyalen algunes de les conseqüències de la societat de control

(València 23.01.18). “L’exposició ‘Creación y Pueblo’ assenyala alguns desequilibris sistèmics en la nostra societat, i també que cada una de les instal·lacions que la componen s’activen de manera formal o discursiva en l’esfera pública. Des de la idea que tots estem al servei d’un sistema establit, els artistes conviden el públic a reaccionar”, segons ha explicat la comissària i investigadora Violeta Janeiro la nova exposició del Centre del Carme.

‘Creación y Pueblo – reacciona’ és el tercer projecte resultant de la primera convocatòria V.O. de comissariat del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que ha sigut presentada aquest matí pel director de la institució, José Luis Pérez Pont, acompanyat per la seua comissària, així com pels artistes participants.

L’exposició s’articula a partir d’una de les accepcions que s’atribueixen a l’art: la resistència, manifesta, subvertida i entesa des d’un posicionament diferent en cada una de les propostes que s’hi exhibeixen. Els plantejaments artístics s’activen en el pla discursiu o formal, buscant la implicació del públic en la pràctica de l’art com a resistència.

Del 23 de gener al 6 de maig, els artistes Juanli Carrión, Enric Fort Ballester, Núria Güell/Levi Orta, Rubén Ramos Balsa, Sara e André i Nil Yalter qüestionen el sistema establit i visibilitzen, a través de les seues obres, alguns dels símptomes o conseqüències de la societat de control.

Pérez Pont ha assenyalat que “Creación y Pueblo és una exposició produïda pel Consorci de Museus, de caràcter col·laboratiu que transgredeix l’àmbit del centre d’art per a involucrar tota la ciutadania des de diferents perspectives”.

El director del Centre del Carme ha manifestat que “com a espai d’agitació cultural, el Centre del Carme ens acosta propostes artístiques que desperten la nostra capacitat crítica i el nostre coneixement sobre la creació contemporània entenent l’exposició en un sentit més ampli, ja no tant com objecte artístic sinó com un conjunt de reflexions des de les quals els artistes es posicionen davant del món que els rodeja”.

L’exposició planteja la necessitat d’una performativitat radical, no només en l’acte d’assenyalar, sinó també de convidar o involucrar la societat en l’exercici de resistir compartint el desafiament.

En la mostra es fa referència a problemàtiques que es donen als països occidentals, però amb la mirada posada també cap a orient o el continent africà. En aquest sentit, es critiquen, entre altres qüestions, la sacralització d’algunes obres d’art segons la seua autoria, l’especulació immobiliària, la politització de la situació dels refugiats o la discriminació de la dona.

Els artistes proposen diferents formes de participació en la seua obra, de forma indirecta per mitjà de l’apegada de cartells per la ciutat de València, l’edició d’un periòdic o la publicació d’un anunci peculiar en un mitjà valencià (d’aquesta manera el públic pot accedir a l’exposició sense necessitat de visitar-la), així com de forma directa per mitjà de la participació en tallers i altres propostes.

Violeta Janeiro ha manifestat que “es tracta d’una exposició que està en construcció, que es va creant i transformant a través de diferents irrupcions, desplaçaments i estímuls sobre les obres d’art. Així, més que activitats paral·leles a la mostra, el que ofereixen els artistes són diferents aproximacions a les seues obres al llarg d’uns quants mesos”.

“Reiterar-nos en la col·lectivitat, i apuntar les diferents formes del que és comú a través del verb, la mirada, l’acció suggerida o dirigida no és, sinó, una altra forma d’oposició a una època que es perfila hiperindividualitzada. La pràctica artística pot ser definida com un exercici de llibertat que s’oposa a la complaença generalitzada i a l’homogeneïtzació d’un món cada vegada més global. Si l’art transforma la realitat, o transcendeix les idees des de la marginalitat, l’art resisteix creant”, ha explicat Janeiro.

Sara e André

Sara e André (Lisboa 1980 i 1979), redefineixen el concepte d’autoria a partir del préstec i l’apropiacionisme. Creen la instal·lació ‘Logos’, que reflexiona sobre els continguts de la mostra a través d’una sèrie de cartells i una publicació que reuneix cites i imatges d’autoria aliena. Aquest material imprés funciona com un dispositiu de distribució per a un sistema d’idees que es recullen en la sala d’exposició i que es propaga per tota la ciutat, generant relacions amb altres públics que no necessàriament han hagut de visitar la mostra.

Enric Fort Ballester

Enric Fort Ballester (Benifaró dels Valls, 1987) significa la resistència en el seu sentit físic amb una “performance” que requereix la força de quinze actors que subjecten taulers de trenta quilograms de pes cada un. Són “performers” ordenats de manera que el seu treball dificulta l’entrada a l’exposició. ‘Hold and breath’ (subjecta i respira) és el cos funcionant al servei d’una estructura que desencadena una acció i conseqüent reacció, per a portar-nos al terreny de la biopolítica.

Nil Yalter vs Julia Ramírez Blanco

Nil Yalter (Egipte, 1938) és una artista francoturca. Representa un art polític en el seu sentit més literal. Pionera d’un art feminista en els seixanta, les seues creacions se sensibilitzen amb la condició de dona emigrant. El seu film ‘La femme sans tete or the belly dance’, de 1974, anticipa un gir cap a un art social. La trobada de l’artista amb la investigadora Julia Ramírez Blanco donarà origen a nous significats de la seua obra llegits, hui, des de l’art de la revolta.

Juanli Carrión

Juanli Carrión (Iecla, 1982) fa una escultura progressiva que activa els sabers propis com una manera de coneixement a l’hora de resignificar o mapar el barri del Carme. ‘Memelismo Carmen’ planteja, a través de les memòries i vivències personals dels participants, altres formes de reconeixement, ordint en el que és sensible maneres de singularitzar-nos per a crear els nostres propis modes d’existència. Al llarg de l’exposició, tindran lloc diverses lectures de la peça amb els veïns del barri del Carme, de manera que l’escultura, abstracta, mudarà de forma constantment.

Nuria Güell / Levi Orta

Nuria Güell (Vidreres, Girona, 1981) i Levi Orta (l’Havana, 1984) travessen els dispositius de poder originant la crítica des de les seues pròpies estructures. L’estètica d’un mapa immobiliari és una acció-instal·lació que s’insereix en l’especulació dels mercats, que fluctuen camuflats en les bones intencions que estimulen els tòpics polítics de moda. Els artistes compren una propietat a Síria a una família refugiada a Europa, aprofitant la situació de conflicte en el seu país d’origen i la seua necessitat econòmica. Aquest projecte es realitza en col·laboració amb el Middlesbrough Institute of Modern Art, institució a la qual els artistes donaran la propietat adquirida. Un anunci en premsa prolongarà la peça fora de les estructures del Centre Cultural, interpel·lant el lector davant de la possibilitat de compra.

Rubén Ramos Balsa

Rubén Ramos Balsa (Santiago de Compostel·la, 1978) desmunta convencions científiques amb pedagogies per a un xiquet de cinc anys fent ús d’ensenyaments alternatius que s’expliquen a través de la seua instal·lació. La seua obra s’activa amb tallers que dicta un mim contacontes que parteix dels ensenyaments d’un sistema matemàtic africà i que tenen com a resultat una instal·lació de transmissió oral transcultural ‘Africa’ també vol anar a l’espai.