Monique Bastiaans és una artista visual nascuda en Jemappes (Bèlgica) que viu i treballa a Xiva (València). Es va formar en escultura en la Facultat de Belles Arts d’Utrecht, on va iniciar la seua trajectòria amb escultures en bronze i alumini, primer de figura humana i progressivament transformades en formes orgàniques derivades del món animal, vegetal i de l’entorn natural. La lentitud del procés de fosa la va portar a incorporar altres llenguatges com la pintura i el tèxtil, guanyant immediatesa i espontaneïtat en el gest.

En 1988 s’estableix a València, i en aquest territori la seua pràctica evoluciona cap a la instal·lació i la intervenció en espais públics i naturals. Treballa amb fusta, cautxú, polièster, teixits, plàstics i objectes reciclats, investigant també la creació dels seus propis materials. Les seues obres, sovint de gran escala, s’adapten al lloc específic i s’integren en ell mitjançant estructures inflables, tibades o acoblades in situ. El seu treball se situa en el límit i la complicitat entre objecte i context, tant en pràctiques de land art com d’art públic urbà, invertint des de l’artificial de manera situada, creant formes orgàniques amb materials industrials i generant una natura reinventada. El seu treball es veu influenciat pel pop art mitjançant el color intens, la repetició i els elements quotidians, i introdueix el lúdic en paisatges urbans i rurals.

A part de la natura, altres dels temes recurrents són la justícia social, el femení, la fertilitat, la filosofia, l’espiritualitat, la religió o la societat, qüestions que expressa en la seua obra de manera lúdica i alhora reflexiva, abordant-los des d’una mirada crítica que busca activar la sorpresa i qüestionar la nostra percepció de la realitat.