Vicente Martínez González (Quatretonda, la Vall d’Albaida, 1934), estudia a l’Escola de Belles Arts Sant Carles. La seua determinació eclèctica el porta a expandir les possibilitats de l’art tensant i superposant entre si diverses disciplines artístiques. Instal·la el seu taller i residència a Soneja (Castelló).

Amb voluntat interdisciplinària, afig el camp escultòric a la seua potència artística, que significa d’una manera física, epitelial i directa, de vegades indòmita, perquè fins i tot en el seu descans la forma es percep palpitant. Aquesta pulsió creativa es caracteritza per l’apassionament cap als materials crus, amb polígons de paper gruixut plegats sobre si, varetes manipulades que es creuen, traços espacials i línies i peces de metall que diagramen, sobre plans de fusta, la trajectòria de la seua òrbita: una catarsi politècnica percebuda en acció. Tot això fa que, per al marc referencial cultural, el treball d’aquest creador valencià tinga un valor històric original i apreciat; un patrimoni que hui tenim l’oportunitat d’exhibir i celebrar de manera intergeneracional.

Vicente Martínez situa aquesta vida dedicada a l’art en l’últim plec de la seua existència. Perquè és en l’epíleg on tendeixen a comptabilitzar-se les pulsions. Aquesta presa de consciència sobre un mateix només s’esdevé —atenció— una vegada a la vida: en un estat de lucidesa i clarividència en què es revela que la locució llatina memento mori… és definitiva. En fi, són les tensions resoltes de manera creativa les que componen el tema d’aquest projecte, on l’última pulsió pendent i per saldar seria… la mateixa exposició.