Com va començar tot.

En els començaments del nou mil·lenni, diversos moviments contraculturals van emergir en un context que ara coneixem com globalització. Just abans de l’arribada de les xarxes socials, quan els blogs imperaven i els mòbils encara no eren intel·ligents ni tenien càmera, van descobrir una nova forma de consum cultural a través de la pantalla de l’ordinador.

Abans ja es feia art urbà, però la seua difusió era reduïda i, per tant, local. Internet ens va donar la clau per a saltar del local al global. Descobrir altres mercats més enllà del nostre municipi. Nous públics i una forma de subsistència artística a través de festivals, exposicions i certàmens. Amb ajuda de l’idioma anglés, una càmera digital i accés a un ordinador, el nostre treball adquiria estatus internacional.

Els avantatges que oferia l’art urbà eren múltiples: una sala d’exposicions oberta a tota classe de públic, sense restriccions horàries, oberta 24 hores al dia 7 dies a la setmana. Gratuïta per a qui la contemplava i molt econòmica de produir. Tots vam començar sense demanar permís, amb nocturnitat, i vam aconseguir transformar el paisatge urbanístic valencià i traspassar fronteres. Conéixer nous territoris, intercanviar experiències amb altres artistes estrangers, portar l’art valencià a tots els racons del planeta i absorbir l’art forà.

Esta exposició documental narra les trajectòries de deu artistes urbans valencians que han aconseguit reconeixement internacional, des dels seus inicis fins al dia de hui. Un recorregut complet a través d’imatges d’arxiu, obra original, objectes icònics personals i obra mural feta ex professo per al Centre del Carme.