Este projecte sobre l’obra d’Ana Teresa Ortega, que comprén la seua producció des dels anys noranta fins a l’actualitat, pren com a punt de partida l’exposició Visió- revisió de 1990 i com a punt de tancament els seus últims projectes, realitzats en l’última dècada, alguns dels quals es mostren per primera vegada al públic en esta exposició.

En 1990 l’autora va presentar per primera vegada Foto-esculturas, una sèrie entre la fotografia i l’escultura en què ja podem observar alguns elements del seu modus operandi, com les referències als mitjans de comunicació i la cultura de masses i una forta preocupació per l’entorn social i els seus efectes en l’individu, que derivarà posteriorment cap a l’històric i el col·lectiu. En aquestes obres eludix el paper i utilitza com a suports teles emulsionades o ferro.

Els interessos sorgits dels primers projectes van adoptar diferents aspectes degut a la utilització d’altres materials com el metacrilat i suports transparents: Figures de l’exili, La biblioteca, una metàfora del temps, Jardins de la memòria i Pensadors deixen pas al següent gran tema de les seues investigacions, que concretarà en els inicis del segle XXI, com va ser la seua investigació sobre la memòria històrica. Esta qüestió generarà una sèrie de projectes consecutius que arranca amb Cartografies silenciades, continua amb De treballs forçats i es tanca amb Llocs del saber i exili científic i Presències ombriues. Una sèrie de projectes que han requerit d’una llarga investigació en els diferents arxius que custodien informació rellevant sobre el colp d’estat franquista i la posterior Guerra Civil.

L’arquitectura de les sales Goerlich-Ferreres ens ha permés organitzar l’exposició allotjant cada un dels projectes en un espai diferent, en compte d’una seqüència cronològica, buscant les relacions que existixen entre ells, per a facilitar una més fàcil comprensió per part del visitant.