Exposicions

PAISATGES VALENCIANS. TERRITORI TURÍSTIC

Fotògrafs:  Miguel Lorenzo, Miquel Francés, Pep Pelechà i Adela Talavera

Data: fins al 24 de setembre

Lloc: Centre del Carme

Comissaris: Ester Alba, Adela Cortijo i Emilio Iranzo

Organitza: Universitat de València. Vicerectorat de Participació i Projecció territorial i Agència Valenciana de Turisme. Generalitat Valenciana

Col·labora: Consorci de Museus de la C.V.

Patrocina: Agència Valenciana de Turisme. Generalitat Valenciana. Invat-tur

#turpaisajecv

Facebook d’interés: @turpaisajecv

Amb aquesta activitat pretenem exposar les imatges fotogràfiques dels paisatges turístics valencians més rellevants. El paisatge mostra la identitat, el caràcter i l’essència d’un territori. I això és eminentment turístic. La persona que fa turisme, quan viatja, té entre les seues motivacions descobrir, embriagar-se del lloc a través dels sentits, conéixer  maneres de veure i de viure diferents de les seues i construir en el seu imaginari particular la imatge que posteriorment projectarà en el seu cercle de relació. Tot això és possible a través de l’experiència del paisatge. Allò que concerneix el paisatge no és una cosa fútil. El paisatge és l’espai que vivim, on realitzem les nostres activitats quotidianes; però també és on guardem molts dels nostres records, de les nostres vivències d’infància o familiars. Per això, el paisatge és un element molt profund i molt humà. Així, el paisatge és la configuració espacial que percebem a través dels sentits, i a més la interpretació que fem d’ell. És molt més que el territori. És el territori i també tota la seua càrrega cultural, emocional i simbòlica. El paisatge és un concepte experiencial; concentra valors objectius, però també subjectius. És l’empremta que ens deixa empremta, perquè conté records que desperten sentiments molt profunds i impregna la memòria de les persones. Per tant, el paisatge entés com a espai percebut, carregat de significat i de valors, està en la base de la construcció d’identitats col·lectives; és a dir, en la consolidació d’un sentiment col·lectiu de pertinença a un lloc. La fotografia ofereix la imatge evocadora dels paisatges que representa, és la mirada comunicada que genera idees universals i és carta de presentació de les nostres realitats paisatgístiques. La interpretació fotogràfica dels nostres espais turístics arriba de la mà de Miguel Lorenzo, Miquel Francés, Pep Pelechà i Adela Talavera, que, patrocinats per la Universitat de València i l’Agència Valenciana de Turisme, ofereixen una personal i íntima mirada a través de la qual el paisatge és evocat des de la visió panoràmica dels paisatges habitats del Maestrat; el detall de la pedra seca; la rugositat dels troncs de les oliveres centenàries o les fagedes; els penyals del Penyagolosa, i les branques retorçudes de les suredes d’Espadà. El paisatge litoral és expressió de la costa de Castelló; de les Columbretes, que al mig del Mediterrani es drecen amb la seua presència, i de les flors de taronger que inunden la Plana d’aroma i verdor. Els paisatges de muntanya són reflectits en la roca del Benicadell; en els cims de la serra Calderona; en la Font Roja; en l’Alt Mestrat; en els capvespres d’Aitana, o en els interiors plens dels núvols rosacis dels ametlers d’Alcalalí. Els paisatges urbans són contrastats i juguen amb la silueta urbana de Xàtiva; amb els volums ensenyorits dels castells de Montesa o Sax; amb els caserius de l’interior sota la llum nocturna a Bocairent; amb els carrers poblats d’edificis tradicionals dels pobles de la vall d’Aiora i Cofrents, o el gratacels d’un Benidorm que, amb els seus edificis apinyats vora la mar, ofereix una mirada inquietant que desafia l’horitzó.

Un viatge pels nostres emblemàtics i valuosos paisatges que contribueix a la valoració del territori. La difusió de la imatge contemplada posa el focus d’atenció en valors com la seua bellesa, la seua singularitat, la seua diversitat, riquesa material, natural, estètica i patrimonial. Una mirada que pretén continuar revalorant els nostres paisatges i obtenint-ne un re-coneixement, perquè només a través d’aquest mecanisme de conéixer, comprendre i valorar aconseguirem l’objectiu primordial de preservar-los. Una mirada que és pròpia, que construeix la nostra identitat a través de com percebem el nostre territori i els elements que l’integren, però que és, a més, la nostra carta de presentació a les persones que ens visiten.