Aquesta exposició de Miguel Calatayud (Aspe, Alacant, 1942), referent indiscutible en el món del dibuix internacional, proposa, com indica el títol, un recorregut per alguns dels seus millors treballs dels últims vint anys, però també un viatge per un univers presidit per aquell afany que va convertir el segle XVIII en el Segle de les Llums o, cosa que és el mateix, en una defensa del projecte que coneixem com la Modernitat, i que alguns consideren igual de viu i necessari en aquests temps d’extraviament cultural.
Fa dotze anys, el MUVIM ja va dedicar una gran mostra a l’ampli ventall de les seues facetes (il·lustrador, historietista, dissenyador…), gràcies a l’obstinació del sempre enyorat Carlos Pérez, i ara hem volgut tornar sobre la primera d’aquestes dedicacions, per la qual ha sigut multipremiat, per a tractar d’entendre un poc més el seu llenguatge.
L’exposició té una columna vertebral, sobre la base d’uns dos-cents originals, i alguna reproducció, pertanyents a deu llibres, titulada La il·lustració Complexa, perquè complex és, en efecte, la seua manera d’entendre el dibuix i perquè no són obres que es puguen contemplar d’una llambregada. Cada imatge té les seues lleis pròpies, en la qual les diferents dimensions, les deformacions, els diversos punts de vista o el color formen una coreografia en què qualsevol xicotet detall té sentit.
En segon lloc, hi ha un recorregut en paral·lel, a través de grans ampliacions, i dividit en quatre apartats (Memòria del Passat, Desplaçaments, L’aura del paisatge i Amb els cincs sentits), cadascun dels quals descansa en quatre de les seues obres més interessants d’aquest recent període, en les quals Calatayud dialoga, amb una veu més lliure encara, si això és per si mateix possible, amb la Història, el Viatge (de la mà de Josep Pla), el Paisatge i la Gastronomia (de la mà de Julio Camba), elements clau per a qui ha fet del plaer dels sentits, i especialment de la dignificació de la visió, un model de conducta.
I, finalment, l’espectador es trobarà, en forma de projecció audiovisual, un autèntic regal: Assumptes Interns, una xicoteta selecció dels dibuixos que el creador fa per a ell mateix, a vegades amb un gran acabat, com una forma més íntima de perseverar en aquest gaudi íntim sobre el paper en blanc del qual està absent l’encàrrec i on juguen lliurement la memòria i el temps.