GENEALOGIES DEL TERRITORI
Inauguració: 15 de maig a les 19:00 hores
Dates: 15 de maig a l’1 de juliol de 2026
Artistes: Alba Bueno, Alberto Beltrán, Alicia Monteagudo, Álex Marco, Alexandra Knie , Ángeles Císcar, Antonio González, Antoni Roig, Carlos Sebastiá, Claudia Mascarell, Cristina Guzmán Traver, David Sánchez, Eduardo Nave, Elías Taño, Emanuel Gravina, Enrico Della Torre, Espacio de Arte Paiporta (Mari Carmen Martínez y José Galarzo), Gemma Alpuente, Guerrero & Ferrer, Hugo Martínez-Tormo, Inma Coll, JARR (Juan Antonio Rodríguez Roca), Josep Esteve Adam, Josep Sanleón, José Luis Cremades, Antonio Barroso, Juan Carlos Forner, Juan Carlos Nadal, Juan José Ortiz Zahonero (NAPOL), Juan Luis Tortosa , Juan Olivares, La Grúa Estudio (Cristina Durán y Miguel Ángel Giner), Lluci Juan, Lluís Masiá Perales, Lucía Hervás Asins, Lluïsa Penella, Luis Cebaqueva, Luis Manuel Caballero, Manuel Blázquez, Marc Martínez Martí, Maria Esteve Trull, Maria Tinaut, María Martín Gallego, Marisa Tresco, Miriam del Saz, Monique Bastiaans, Moreno Mural (Manuel Moreno), Nelo Vinuesa, Pedro Mecinas, Pilar Bressó, Raquel Garín, Ramón Martínez Buades, Rebeca Plana, Ricardo Cases, Rossi Aguilar, Rubén Tortosa , Silvia Castell, Vicente Gómez, Ximo Real
Lloc: Centre del Carme. Sala Ferreres
Comissariat: Alejandro Villar Torres
Equip curatorial: Rebeca Fernández del Campo i Alba Bueno Colomer, en col.laboració amb Lucía Bouzas, Ana Ramírez i Blanca Corella
Coordinació expositiva: José Campos i Roser Colomar Palazón
Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
L’exposició Genealogies del territori s’articula com un recorregut que travessa un paisatge en transformació, reunint l’obra de 60 artistes els estudis dels quals s’han vist directament afectats per la DANA. Lluny de plantejar un relat del desastre, este episodi es presenta com a llindar: un punt d’inflexió des del qual el territori es revela en la seua complexitat, com a estratificació de memòries, sedimentació d’experiències i entramat de relacions materials i culturals.
El territori deixa de ser un paisatge de fons per a afirmar-se com a estructura activa. La terra, l’aigua i els sediments configuren un sistema viu on la naturalesa no es contempla, sinó que actua, desborda i redefineix els límits entre l’humà i l’ambiental.
A través d’una pluralitat de llenguatges, l’exposició proposa un itinerari que transita de l’oníric al material i del físic a l’espiritual, partint d’un recorregut fragmentat en diferents línies discursives: Terra i somni; Sediments de la memòria; Paisatge: una manera d’habitar; La bellesa que encara podem suportar i La llum i el silenci.