‘Qué pasa con los insectos después de la guerra’ revela des del romanticisme inquiet d’un jardí mecànic el diàleg entre pulsions de creació i pulsions de destrucció que subjau a totes les propostes de món. Des del relat de la guerra, Escif articula un concert sorollós al centre d’un espai de silenci que assenyala que, malgrat tot, és possible continuar naixent.

La sonora proposta es nodreix de dades, documents i volums escultòrics que van des de l’expressió de més intensa elaboració, com les escultures de jardí que es mouen a manera de màquines de guerra, fins a l’expressió més essencial de totes: traços brutals, gestos intuïtius que provenen de la dualitat creativa dels xiquets, capaços, en un període molt curt de temps, d’articular immediatament i de manera inconscient una proposta de món diferent de la trobada.

Des de l’enfora, i replicant el constant discurs dual, les flors pintades s’erigeixen com una resposta a les preguntes de l’endins, no oblidant que ací fora, els insectes, com a primera baula de l’equilibri biològic, són capaços de seguir i donar espai a la flor, fins i tot en un món que amaneix amb la tendresa arrasada.