Aquesta exposició sobre la figura del pintor José Aparicio Inglada (Alacant, 14-XII-1770 – Madrid, 10-V-1838) és la primera mostra individual que se li dedica a aquest artista alacantí. Un artista oblidat i injuriat durant moltes dècades per la seua vinculació al monarca absolutista Fernando VII i a un dels períodes històrics més convulsos de la Història d’Espanya, dels quals va deixar constància en els seus enormes quadres laudatoris. La seua producció, de qualitat desigual, està moltes vegades dedicada a l’exaltació, magnificació i propaganda real. Es tenen dades que confirmen que, a la seua mort, alguns dels seus quadres estaven taxats a preus superiors a obres de Goya o Velázquez. Sens dubte, Aparicio és l’artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX.

L’exposició s’articula entorn de les diferents etapes de la vida del pintor començant pel seu període de formació a Espanya; la seua etapa de pensionat a París i Roma; i la seua tornada a Espanya i el seu reconeixement com a pintor de cambra. Està formada per una important selecció de quadres, dibuixos, gravats, i documents que subratllen el context històric en el qual es van crear i entre els quals cal destacar l’especial col·laboració del Museu Nacional del Prado al costat de l’Acadèmia de BBAA de Sant Ferran, l’Acadèmia de BBAA de Sant Carles, la Diputació de Castelló, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu Lázaro Galdiano, l’Ajuntament de Madrid i el Museo Diocesano de Sigüenza, institucions a les quals agraïm que hagen fet possible aquesta mostra organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.