Natalia Amelia Saied és una artista-educadora argentina amb seu a Rotterdam, Països Baixos, especialitzada en la dimensió somàtica de l’aprenentatge. Amb més de dos dècades de trajectòria en arts escèniques, la seua pràctica professional abasta la creació, educació i producció creativa.

El seu treball se centra en intervencions artístiques que conviden a re-experimentar i re-significar els espais culturals, amb un èmfasi particular en teatres i centres culturals. Formada com a Llicenciada en Educació en Art per l’Institut Piet Zwart de Rotterdam, desenrotlla metodologies que exploren la corporalitat com a territori de coneixement i transformació.

L’enfocament de la residència partix de la improvisació del moviment com a estat mental: com estar en el cos com a lloc primari de coneixement, magnificar el potencial poètic que hi ha en nosaltres. El mecanisme per a ampliar el plaer contemplatiu són els “scores” (partitures): indicacions obertes que creen constriccions constructives, fomenten un pensament divergent, i conviden a jugar amb les convencions i a entrenar el múscul de l’elecció. Es tracta d’un joc, i les partitures són les regles a les quals ens comprometem amb autodisciplina per a realitzar-lo sols i de complicitat amb uns altres; té una qualitat distintiva d’exploració per a formar nous coneixements sobre un mateix, els altres, l’espai, les nostres relacions i el tema en qüestió.

Els espais públics vinculats amb l’art són propicis per a este estat d’atenció. D’una banda, perquè a través de l’experiència amb l’art ens transcendim i ens rendim a la proposta artística i d’altra banda, perquè la pràctica somàtica enriquix l’experiència canviant així el que pot significar ser públic. El terme audiencing (pres de prestat de Tanzquartier Wien) el definix molt bé: ser públic és verb, conjugat en present com a acció contínua, i consegüentment es pot aprendre i desaprendre, és una pràctica de curiositat conscient creant un laboratori segur per a explorar noves estratègies de percepció i relació amb l’entorn.

Esta residència, convida a explorar partitures amb el públic. Inspirada pels RSVP Cycles (1969) dissenyats per Anna i Lawrence Halprin, coreògrafa i arquitecte paisatgista respectivament. El sistema dissenyat per a la comunicació d’accions comunes, oferix ferramentes per a articular el procés creatiu col·lectiu. Pas a pas, les impressions són traduïdes i comunicades a través de símbols, ja siguen verbals o gràfics. D’esta manera ens convertim en sintetitzadors d’una percepció expandida, generant intervencions i així transformar tant l’espai com la nostra manera d’habitar-lo.