RESUM DEL PROJECTE

El blanc és un projecte de producció artística que posa en relació elements de coreografia, d’imatge i de performance. Partint dels treballs de el filòsof Jacques Derrida i del poeta Stephane Mallarmé, entenem la noció de ‘el blanc’ com el lloc en la pàgina que ha de fer-se invisible per donar visibilitat a el traç, de la figura, lloc que en certa manera no té lloc.

A occident, es tendeix a entendre la significació, l’acció i el canvi des de la perspectiva del traç, des de la perspectiva de la figura. Tot depèn d’un acte, d’un personatge que actua, d’una figura-heroi que opera un canvi. Tot i que aquesta ‘performance’ succeeix en i a través de l’acció, en ella, les coses succeeixen d’una manera una mica diferent, succeeixen gairebé sense succeir. Perquè la manera en què les coses succeeixen baix la lògica del blanc, de la superfície d’inscripció, és molt diferent a la manera en què succeeixen baix la lògica de la figura o imatge que en ella es tracen.

En la manera en què les coses es succeeixen en aquest treball no es tracta tant de transformar les figures efectives que s’ubiquen en l’espai, sinó de provocar un desplaçament a la superfície, en el pla sobre el qual la figura es fa visible, un desplaçament o succés en certa manera invisible. Com si s’operés un crim blanc, un assassinat invisible, un homicidi de fons que tot just es percep, un assassinat sense assassí ni cadàver.

La presentació de resultats d’aquesta residència consisteix en un treball cos-espai-materials que va comptar amb la participació del ballarí i coreògraf Santiago Ribelles.

AUTORIA

Noberto Llopis Segarra (València), artista que treballa en el límit entre la coreografia, la performance i el pensament. És graduat a l’Escola superior de Dansa i Coreografia a l’Institut de Teatre de Barcelona, ​​el 2007 rep un Màster en Performing arts pel AHK Amsterdamse hogeschool voor de Kunsten, sota el programa DasArts. En 2016 rep un grau en filosofia per UNED i el 2018 es gradua en el Màster Estudis avançats en filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, amb una investigació final de màster sobre el concepte de Mímesi a Derrida.

La seua pràctica artística va des del treball amb i sobre el cos, a l’ús d’objectes i materials per a la construcció i reflexió sobre l’espai. En el seu acostament a la filosofia, intenta desenvolupar una pràctica de pensament no teoritzant sobre l’espai i els signes sota els quals aquest s’institueix. Ha desenvolupat el seu treball artístic en forma de: peces escèniques, performances, instal·lacions, conferències i textos, entre Espanya, Brussel·les i els Països Baixos. Com a intèrpret, ha participat en diversos processos creatius amb artistes com Carolien Hermans, Paz Rojo, Diego Gil, Jefta Van Dinther i Res Gambier, entre d’altres.