
RESUM DEL PROJECTE
Parkuir és un projecte de mediació artística que es vertebra a través de la creació d’un nou esport. Aquesta activitat parteix del parkour, un esport que ens interessa pels seus potencials a l’hora de resignificar i relacionar-se amb l’espai. Tot i que és una pràctica que transcendeix els límits funcionals de l’arquitectura està carregada de connotacions de gènere i capacitisme. És per això que proposem una relectura des d’una perspectiva kuir i no capacitista.
Partint de l’experiència en l’entorn esportiu des de la dissidència, corporal, de gènere i sexualitat de les persones integrants de Samarucs. Busquem evidenciar les violències que estan presents en l’esport, però a la vegada presentar un nou marc de possibilitat on divertir-nos i sentir-nos a gust.
Una mediació que posa en el centre el cos, el joc i l’arquitectura, però que també permet qüestionar com aquesta s’estructura en clau de gènere, diversitat corporal i accessibilitat, i com això ens pot afectar com a individus i la forma de relacionar-nos amb els espais.
ACTIVITATS EN EL MARC DE LA RESIDÈNCIA
19 d’abril de 2024: FLO JO: Saló d’ungles per a repensar l’esport
24 de maig de 2024: A la recerca d’un lloc parkuir: ruta arquitectònica des d’una perspectiva cuir
2 de juliol de 2024: Crea el teu personatge parkuir
26 de juliol de 2024: Open Studio
AUTORIA
Guiu i Maria comparteixen tren, casa i entelèquies; sovint la gent pensa que són parella. Juntis articulen projectes d’art i mediació al voltant de lo kuir, la diversitat corporal i el difrute.
Guiu Gimeno Bardis. Amb un peu en les ruralitats i l’altre en els estudis cuir intenta reapropiar-se del folklore, les tradicions i els sabers rurals i perifèrics per a kuiritzar-los i generar esquerdes i nous possibles. Ha estudiat Belles Arts (UB), màster de professorat (UB) i el programa d’estudis d’Articulacions (IVAM) i ha treballat amb institucions com La Capella, Santa Mònica, La panera, Hangar o IVAM. Una infància a voltes “marimacho”, que no li va portar gaires problemes amb l’esport, ja que tenia certes habilitats i normativitat corporal, però a mesura que va anar creixent i transicionant cap a persona no binària, aquells entorns com la piscina, que fins al moment havien estat segurs, es van anar convertint en espais hostils i no desitjables.
Maria Laudes. Compatibilitza la ceràmica i la il·lustració amb projectes de mediació. Aplica eines artístiques contemporànies per al tractament de temes delicats, com ara la mort, la diversitat, el gènere o la grassofòbia. Ha estudiat Belles Arts (UGR i UMH), màster PERMEA (CCCC i UV) i el programa d’estudis d’Articulacions (IVAM), també ha treballat amb institucions com CulturaLab en la UMH, CEFIRE Artísticoexpressiu, el CCCC o l’IVAM. A la seua infància tenia unes dents diferents, una mida diferent i un pes diferent de la resta, açò junt amb l’asma la va portar a tindre males experiències en l’esport. Obligada a córrer durant 15 min al pati de primària o a botar el plinton en l’institut.Ha sobreviscut a diversos mestres d’educació física, a classes de natació per a baixar de pes, a les prescripcions de diferents metges i a l’expulsió de les classes de Hip hop per no tindre prou de flow.
