RESUM PROJECTE

Vici i dependència és un projecte d’investigació i producció en relació amb la memòria obrera de la fàbrica de tabac a Alacant. El resultat són una sèrie de peces: vídeo, fotografia, escultura expandida i instal·lació, que analitzen alguns fets històrics de el lloc des d’una perspectiva de gènere ja que l’antiga fàbrica de tabacs d’Alacant, la tercera inaugurada a l’estat espanyol (1801) tenia una mà d’obra que va arribar a aglutinar 6.000 dones. Durant una mobilització el 1908 les treballadores van cremar tota una remesa de maquinària, per evitar l’acomiadament de companyes formant en 1919 l’associació sindical alacantina ‘La Feminista’, qui va comprar en règim de cooperativa un edifici annex a la fàbrica, on les treballadores disposaven de metge, guarderia i espai de trobada. Després de la guerra civil, durant la dictadura, es va expropiar l’edifici, convertint-se en jutjats, esborrant tota senyal d’aquest moviment obrer.

El vídeo Vici i dependència inclou una part de ficció i una altra documental, rodat a l’antiga fàbrica de tabacs d’Alacant, l’espai pren un paper protagonista en la narració. El primer bloc s’estructura a partir de textos de Caliban i la bruixa, de Silvia Federici i de fragments d’un article anònim publicat al Times de Londres, després de la visita del seu autor a la fàbrica de tabacs Alacant l’any 1875. Al final algunes entrevistes a antigues treballadores de la indústria expliquen fets relacionats amb el moviment obrer de el lloc. La instal·lació és una escultura realitzada amb un fragment de paret despresa de l’antiga fàbrica, pintura tractada i solidificada, i una fotografia d’un fragment de la petjada de el temps. La instal·lació està formada per escultures realitzades a partir de suports de metall dels antics vestidors femenins de la fàbrica, amb espelmes realitzades en impressió 3D de el color dels uniformes de les treballadores i 5 fotografies extretes d’un àlbum familiar trobades en les instal·lacions abandonades de la fàbrica, danyades per la humitat i el temps.

L’altra part de la instal·lació és una tela brodada i penjada sobre canonades de l’antiga fàbrica, amb retroprojecció d’un morphing de representacions de la Santa Faç i cares de cigarreres, uniforme i botons trobats. La Santa Faç és el llençol amb què Verònica va eixugar la suor a Crist de camí a la creu, segons la llegenda un tros de el reliquiari es conserva en una capella propera a Alacant, i encara ara tots els anys es realitza una peregrinació a la seva veneració. Les cigarreres eren molt devotes a la Santa Faç, especialment després de l’incendi de 1844, en què van poder morir 5000 dones, es va dir que la Santa Faç les havia protegit.

AUTORIA

Maria José Ribas (Marijó Ribas, Palma, Illes Balears) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2006), Postgrau en Disseny, Art i Societat, Pompeu Fabra Barcelona (2008), Màster en Produccions Artístiques i Recerca, Universitat de Barcelona (2010). Des de 2003 he participat en exposicions i projectes col·lectius en espais públics i privats a Espanya, Portugal, França, Bulgària o el Regne Unit. He realitzat nombroses residències a centres de producció i investigació.