RESUM DEL PROJECTE

La presència d’aigua en els territoris rurals és un aspecte que determina significativament el seu desenvolupament. Les comarques dels Ports i del Maestrat són terrenys de secà, on l’aigua és un bé clau per al cultiu de les terres, per a la ramaderia i per a la població que les habita.

La roca calcària que forma el sòl d’aquestes comarques permet que qualsevol tipus de precipitació es filtre fins als extractes subterranis impermeables que actuen com una gran esponja, absorbint i emmagatzemant milers de litres d’aigua en el seu subsol. És allí on s’amaga un gran tresor gairebé desconegut i pràcticament invisible: L’Aqüífer Juràssic del Maestrat.

Històricament, la necessitat d’aigua ha fet que la figura del saurí es torne rellevant en aquesta zona del nord de Castelló, de la mateixa manera que demanar que ploga forma part de rituals ancestrals, però qui creu actualment en el poder d’un saurí? Té futur en la societat rural contemporània aquesta pràctica mil·lenària? Com podem fer visible l’invisible?

Siga un aqüífer, la intuïció d’un saurí o la fe d’una rogativa pro-pluviam, aquest projecte busca crear l’imaginari audiovisual associat a diferents aspectes que denoten la presència d’aigües subterrànies en aquest territori partint de dos vessants diferenciats: la ciència i la creença. El nexe d’unió entre ambdues recau en la necessitat d’aigua que provoca la sequera.

Arabogues és una paraula utilitzada a les comarques del nord de Castelló per a referir-se a un tipus de precipitació molt concreta: una pluja intermitent, breu i a voltes entremesclada amb neu.

El procés d’investigació ha consistit en una aproximació audiovisual, tant teòrica com pràctica, a diferents aspectes que denoten la presència d’aigües subterrànies a les comarques del Maestrat i els Ports mitjançant la recerca bibliogràfica, l’estudi, la realització d’entrevistes, l’intercanvi i demanda d’informacions a institucions públiques, la recerca i creació de material audiovisual de caràcter documental, la mediació amb agents individuals, culturals i institucions, la recerca en arxius públics i privats i la reinterpretació d’aquests arxius des d’una perspectiva contemporània.

AUTORIA

Mar Navarro Llombart (la Vall d’Uixó, 1990), és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I de Castelló, on també cursa el Màster en Noves Tendències i Processos d’Innovació en Comunicació.

En 2016 es trasllada a l’arxipèlag de les Açores, Portugal on inicia la seva carrera com a realitzadora documental amb el llargmetratge A fotógrafa do vulcão (La fotògrafa del volcà), un treball d’investigació biogràfica sobre la figura de la fotògrafa Hilda Rebelo.

El seu segon llargmetratge documental, A última ilha (L’última illa), es troba en fase de desenvolupament i ha passat pels laboratoris Cima Impulsa 2021, DocsLab-À Punt 2021 i Doklab Navarra 2023; aquest projecte compta amb el suport de l’IVC i de la Secretaria Regional de Cultura del Govern Autonòmic de les illes Açores.

En 2023 el seu projecte Aquells estius passats per aigua es desenvolupa a la  Residència i Centre d’Art La Rectoria, a Sant Pere de Vilamajor, Barcelona amb una beca Hàbitat Artístic de l’Ajuntament de Castelló, formalitzant-se i exhibint-se com una videoinstal·lació a l’Espai Cultural Menador de Castelló de la Plana. Aquells estius passats per aigua també ha sigut un dels quatre projectes de curtmetratges en fase de postproducció seleccionat als pitching del Curt Creixent 2024, el programa d’indústria del curtmetratge vinculat a Cinema Jove, el Festival de Cinema Internacional de València.

Recentment, el seu poemari en valencià Navegant de pors quotidianes, ha sigut guanyador de la 21a edició dels Premis UV d’Escriptura de Creació.

L’obra de Mar busca comprendre el present a través del passat.