RESUM DEL PROJECTE

La narrativa predominant davant la crisi climàtica imagina un món en el qual la naturalesa ha de protegir-se de les activitats humanes. No obstant això, la humanitat està intrínsecament lligada a la naturalesa i forma part integrant del mateix sistema. Entendre l’existència entrellaçada és vital per a mantindre una relació sostenible amb el mitjà del qual som part.

La vida a les Salines de Santa Pola està basada en una coexistència entre espècies forjada des de fa segles. Des del cultiu de la barrella fins a l’explotació salinera, ja en el segle XIX, aquest model ha suposat una domesticació humana del territori per a construir un paisatge productiu del qual extraure diferents matèries.

En les salines, l’aigua marina va passant per les basses construïdes per l’ésser humà, mentre el sol d’estiu augmenta la concentració salina evaporant l’aigua. Aflora així el cristall de la sal. Aquest procés industrial compta amb la biotecnologia de bacteris i microalgues. Un procés microscòpic que ajuda a concentrar la radiació solar en les basses a través del característic pigment rosa. Al mateix temps, el pigment evita que els bacteris patisquen mutacions a causa de l’extrema radiació electromagnètica.

Sense la terraformació de les salines, les desenes de microorganismes que alimenten als flamencs —i a la resta d’ocells migradors que habiten l’ecosistema al llarg de l’any— no disposarien d’un hàbitat propi a Santa Pola.

La residència ha servit per a especular sobre un futur escenari on els éssers humans, tecnologia i microorganismes exploren formes alternatives de relacionar-se. Este futur es materialitza amb un dispositiu que sintonitza als humans amb les Salines de Santa Pola, un ecosistema dissenyat per humans i sustentat per les vides de desenes d’espècies interdependents.

Aquest escenari es conforma a través de diversos prototips produïts durant aquests mesos. En el procés dissenyat per a una futura activació, els visitants aportaran fluids alts de sals procedents del seu propi cos. Les salives i suors contenen sals minerals que serviran per a regular el pH del mitjà en el qual habiten els microorganismes. La cura i manteniment del dispositiu ocorrerà en forma d’una meditació guiada generada gràcies a un sistema de llenguatge basat en intel·ligència artificial. L’algorisme generarà una meditació basada en l’estat de l’ecosistema bacterià, que convidarà a restituir les seues condicions de confort.

Durant el procés, la cuarta piel va visitar l’entorn de les explotacions salineres per a recollir mostres del paisatge de la sal de la mà de Lorena i José Ramón del Centre de Visitants del Parc Natural de Ses Salines de Santa Pola. A més, va aprendre —gràcies a l’equip de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Mitjà de la Universitat d’Alacant, liderat per la Dra. Rosa María Martínez Espinosa— quines eren les condicions idònies de desenvolupament d’aquests éssers, per a aplicar-les en el bioreactor que conté la comunitat microbiana. Finalment, es prototiparen sistemes per a la recol·lecció de la suor humana basats en tecnologies del món wellness.

És possible dissenyar estratègies de simbiosis interespècie amb la finalitat d’actuar en benefici d’un món més just per a totes les parts? Com podem evitar que aquestes relacions generen sistemes jeràrquics i estructures verticals de poder en les quals una de les parts isca perjudicada? Podem fer ús dels nostres recursos i tecnologies per a bastir ponts amb el no-humà i afavorir eixes relacions en lloc de distanciar-nos? Poden els últims avanços en intel·ligència artificial ajudar-nos a interpretar i traduir altres llenguatges als quals no tenim accés per a afavorir l’empatia i aprendre d’altres formes de coneixement? És possible un escenari en el qual els humans eliminem els nostres vincles extractivistes amb el paisatge i amb altres espècies per a cooperar en un intercanvi equitatiu de recursos?

En termes d’objectius, aquest projecte estableix una connexió més forta entre els ciutadans i els paisatges productius, trencant la dicotomia ciutat-rural i integrant els ecosistemes confrontants a la ciutat com a part integral del seu entorn. A través de les interaccions, establim nous codis de comunicació que vagen més enllà del numèric i tècnic, fomentant un diàleg més accessible i emocional sobre la realitat ecosistèmica que ens envolta.

CRÈDITS: Ideació i coordinació: Ximo Berenguer, MonCano, Carlos Pastor, Javier Gutiérrez assessorament tècnic: Rosa Maria Martinez Espinosa (IMEM bioquimica aplicada UA) Lorena i Jose Ramon (Centre d’interpretació de les salines)

AUTORIA

La Cuarta Piel és una comunitat de pràctiques que vincula processos participatius a cuidar l’entorn. Tradueix els processos que sustenten la vida humana a les ciutats a través de situacions hedonistes que materialitzen les relacions ecològiques d’aquests complexos processos i les apropen a una escala humana. Un exercici de mediació que facilita la comunicació entre sabers, espècies i territoris.

Fundada a Alacant, acompanya projectes i iniciatives dedicades a la transformació territorial i la mediació cultural. La Cuarta Piel està conformada per arquitectes i artistes que treballen amb sensibilitat cap a les necessitats dels ecosistemes propers i des del compromís per generar llocs de trobada disfrutables.

Al llarg dels darrers dos anys, s’han vinculat al Centre Cultural de Les Cigarreres amb el festival d’experimentació material Ficcions Compartides a la nau del Secadero, han posat en marxa un grup de recerca sobre el riu Monegre amb El rio desplazado, han muntat un spa de fang de marbre a La Casa Encendida, han gravat una pel·lícula juntament amb les dones del barri reacondicionant un solar del barri o han fet una expedició amb l’IES Sant Blai per estrènyer llaços amb les llacunes de Rabassa.