RESUM DEL PROJECTE

GLUP, GLUP, GLUP és la tercera part d’una sèrie de projectes escènics pertanyents a una mateixa línia de creació, que inclou ‘WOF, WOF, WOF’ (2019) i ‘MIAU, MIAU, MIAU’ (2021). Inspirades (entre altres coses) per un llibre de veterinària del pare d’Andrea rescatat de la Dana a la Vega Baixa, ‘Etología, la conducta animal, un modelo para el hombre‘, les peces aborden temàtiques com el temps, la violència, la influència d’Internet, l’enfonsament de la intimitat, els esdevenirs socials i la seua influència en la vida quotidiana o la sensació imminent de catàstrofe, i comparteixen entre si als animals domèstics com el gos, el gat i, en aquest cas, el peix d’aquari, com a testimonis oculars de la nostra civilització, però també cohabitants.

En GLUP, GLUP, GLUP, com en una aventura d’una capseta d’experiències de 20€ d’El Corte Inglés, ens endinsem en un aquari per a veure a gent afonada en les profunditats d’Internet i bussegem en ell a través d’una sèrie d’històries sobrevolades (sobrenadades?) per la sensació d’existir ja només com a presències encapsulades en pantalles d’una altra gent. Com a punt de partida, un comptador de temps, un peix i un dispositiu intel·ligent que viuen en la prestatgeria d’una persona que no ix de la seua habitació.

GLUP, GLUP, GLUP va ser beneficiària d’una de les Ajudes a la Creació d’Escriptura Escènica del IVC i en el programa Cultura Resident inicia el procés de producció i investigació escènica. Una imatge que l’artista usa sovint per a descriure el procés és la idea de pensar en l’escena com una espècie de Photoshop però viu (ara podria ser com una IA de generació d’imatges també). La composició visual i sonora de cadascun dels quadres, la perspectiva, el color, fons i figures, textures, són aspectes als quals Andrea dedique gran part del temps de pensar, construir i provar, en paral·lel a l’escriptura del text i la pròpia mecànica escènica. En aquest sentit, per a Andrea les referències i influències són molt importants i aquestes provenen sobretot d’Internet, el cinema, la literatura o els videojocs, els diferents codis narratius i estètiques dels quals es filtren en el teatral. O això intente.

AUTORIA

Melena Androide és el nick escènic d’Andrea Martínez (Almoradí, 1993). Graduada en la ESAD de Múrcia i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual en el Museu Reina Sofia i UCLM, s’ha format amb artistes i companyies com Claudia Castellucci, Stefan Kaegi, Forced Entertainment o Peeping Tom. Forma part de les companyies Las Toskas (1r Premi Creamurcia 2015) i Las Monstruas (Premi Azahar de Creación Joven) i ha treballat com a intèrpret amb El Conde de Torrefiel, Noemí Rodríguez, Vita Brevis i Traspasarte. En 2019 estrena ‘WOF, WOF, WOF’ en Teatre Pradillo (seleccionada en festivals com Russafa Escènica, Labo XL, Soy Meme i ACT, on rep el Premi ACT Residency 2020). En 2021 escriu i dirigeix, al costat d’Inés Muñoz, el podcast de literatura ‘Falsos Positivos’ (Radio Mandarache, Aj. Cartagena) i gana la VI Convocatòria d’Autoria en Ultramar amb ‘MIAU, MIAU, MIAU’, que obté residència en Las Cigarreras (ALC), Carme Teatre (VLC) i Harrobia (BIL), s’estrena en el Festival Surge Madrid i és la peça inaugural del Festival ACT de Bilbao, en el qual a més exerceix com a jurat.