ANAÏS FLORIN Y ALBA HERRERO. ARA VINDRAN LES MÀQUINES. RELATS SUBALTERS DE LA VALÈNCIA SUD
Cultura Resident mediación artística 2018
Centre del Carme Cultura Contemporània
Maig – octubre 2018
Més informació bases de la convocatoria Cultura Resident 2018. Residències mediació / València
Publicación ‘Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud’
RESUM DEL PROJECTE
Ara vindran les màquines. Relats subalterns en la València del Sud, és un projecte que vol rescatar la història subalterna del relat principal lligat a la construcció i als imaginaris del Pla Sud, a través de les persones que van patir-ne els efectes en el territori del municipi de València.
El 14 d’octubre de 1957 va tindre lloc una de les riuades més destructives dels últims segles. El drama és gran, i la construcció mediàtica creix ràpidament i contribueix a la creació d’una Comissió Tècnica Especial per a evitar les catàstrofes de les recurrents crescudes del Túria. La solució: el Pla Sud. Aquesta obra va suposar la transformació irreversible d’una enorme superfície d’horta i la fragmentació del territori agrícola que quedava a cadascun dels costats del llit. En aquest moment les grans infraestructures són protagonistes del creixement econòmic i de la vertebració territorial, i la ciutat s’expandeix, fruit del creixement demogràfic i econòmic del moment.
El Pla Sud va suposar una de les ferides més grans i silenciades del territori valencià amb l’expropiació i la destrucció violenta de 280 hectàrees d’horta productiva, cases, patrimoni i vides. Mitjançant els arxius domèstics, els mapes i la memòria de les persones que van viure aquests esdeveniments en primera persona es posen en el centre els relats que el discurs dominant va convertir en subalterns. Partim, per tant, d’una necessitat pròpia i col·lectiva de qüestionar les lògiques de construcció del territori, les relacions de poder generadores i destructores de sentits i els silencis que formen part de la història hegemònica.
AUTORIA
Alba Herrero (València) llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València i màster en Investigació Social Aplicada al Medi Ambient, amb menció en Antropologia Ambiental per la Universitat Pablo de Olavide. Actualment desenvolupa la major part de la seua activitat professional en la Fundació Assut i forma part de dos col·lectius transdisciplinaris sobre memòria oral i territori: Artxiviu i Les Espigolaores. Tots dos combinen la investigació i documentació amb el registre audiovisual i/o artístic, amb la finalitat d’investigar de manera col·laborativa sobre les percepcions, les subjectivitats i els relats dels que habiten el territori a través de l’experiència de vida.
Anaïs Florin (Cannes, Francia) licenciada en Publicitat i RRPP per la Universitat d’Alacant, ha estudiat un Grau en Belles Arts així com el Màster de Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Actualment cursant el Programa de Doctorat en Art, Producció i Recerca a la Universitat Politècnica de València amb una beca d’investigació en Centre d’Investigació d’Art i Entorn a la mateixa Universitat. La seua pràctica artística s’inscriu principalment en l’àmbit de la intervenció efímera en espais urbans així com pràctiques col·laboratives per tal de generar nous relats.

