RESUM DEL PROJECTE

El projecte aborda la idea d’un cinema experimental i desbordat a través de la història i producció de Celestino Coronado (Puebla de Sancho Pérez, Badajoz, 1944 – Londres, 2014), un cineasta underground que va mantindre estretes connexions amb la música, la literatura i el teatre en les seves pel·lícules, la majoria d’elles avui perdudes o oblidades. A partir d’alguns dels treballs realitzats per Coronado, materials de premsa i arxiu, entrevistes a algunes persones del seu cercle així com alguns dels seus projectes que mai van veure la llum, La magia es una alquimia aborda els mecanismes de construcció de la història, les estratègies i maneres de fer memòria i la mort dels relats que no són comptats.

El projecte pren com a punt de partida la idea de la memòria, la mort i la construcció de relats per a plantejar un projecte híbrid en el qual vídeo es desplega cap a altres maneres: on el textual, el objectual i el gestual, componen també elements d’aquesta pel·lícula desbordada. A més, durant la seua residència, Abel Jaramillo explora la connexió de Celestino Coronado amb València a partir d’una actuació i una sèrie de tallers realitzats per la Lindsay Kemp Company, de la qual era director associat, el 1980 a la Sala Escalante. A partir d’una conversa amb Joan Vicent Cubedo, director de la sala en els anys 80, es configura un arxiu sonor que serveix com a testimoni i memòria del que va suposar aquell esdeveniment del qual a penes queden rastres.

El projecte es materialitza en una sèrie de peces de caràcter fotogràfic i instal·latiu, on diverses imatges i estructures s’aproximen a l’univers de Coronat explorant els rastres i ficcions que es desprenen d’ell. A més, durant l’Open Studio, Abel realitza La màgia és una alquímia (i l’ombra una metàfora), un taller obert on s’aborden conceptes com la memòria, el fracàs, la mort o l’arxiu, entre d’altres, a través de la interacció amb diferents materials audiovisuals vinculats a el projecte (entrevistes, fragments de pel·lícules, imatges …).

AUTORIA

Abel Jaramillo (Badajoz, 1993) és graduat en Bellas Artes per la Universidad de Castilla de la  Mancha i la Universidad de Lisboa (Portugal) i Màster en Arte Contemporáneo, Tecnológico y Performativo en la Universidad del País Basco. La seua pràctica se centra en les friccions i dissensions que es produeixen al posar en diàleg successos, accions i imatges que revelen relacions històriques, conflictes presents i especulacions futures. Investiga sobre la construcció de la història des de baix, la producció de discursos o la relació entre relats, territoris, marges i perifèries.

Ha mostrat el seu treball de manera individual a Galeria Fran Reus (Mallorca), Estrany-de la Mota (Barcelona), Hypercorps (Brussel·les) i Aldama Fabre (Bilbao) i de manera col·lectiva en ciutats com Madrid, Vitòria-Gasteiz, Barcelona, ​​Bilbao, Mallorca, Alacant, Ciutat de Mèxic o Palerm.

Ha realitzat residències a Bilbao, Palerm, Brussel·les, Lisboa o Màlaga i ha rebut premis i beques com Open Studio – Comunitat de Madrid, Injuve 2017, Creadors 2020 o FACBA 2020.