Primer principi de la termodinàmica

La matèria i l’energia no es poden crear ni destruir, només es poden transformar. Aquest principi estableix el sentit d’aquesta transformació.

El 4 de maig de 2011 la poeta Ana Pérez Cañamares va penjar en Facebook “Qui és qui en les protestes en la Xarxa?”, un article de Diagonal que començava així:

“De forma descoordinada però amb el nexe comú del cansament davant d’una classe política relacionada contínuament amb casos de corrupció i allunyada del benestar de la ciutadania, milers de missatges s’han agrupat amb el nom d’aquestes quatre marques: No els votes, Democràcia Real Ja (DRJ), Estat del Malestar i Joventut sense Futur.”

En aquell mateix article un dels portaveus de DRJ deia:

“Ara és el moment d’eixir de la xarxa, d’anar més enllà de polsar una tecla. Necessitem una nova forma de comunicar. Utilitzar un llenguatge inclusiu, que no siga light, però sí reivindicatiu.”

El 15 d’aquell mateix mes l’energia ciutadana que portava anys adormida es va despertar i va inundar carrers i places al crit de:

“Que no, que no, que no ens representen…”

Anys abans el poeta Antonio Orihuela havia escrit:

“Els que ens representen,

en realitat ens reemplacen.”

El 15 de febrer de 2012 a València els joves de l’Institut Lluís Vives van eixir al carrer per a protestar contra les retallades en educació; ho van fer només amb llibres i quaderns a les mans. La flama que van encendre aquells estudiants de Secundària va arribar a encendre la comunitat estudiantil de la ciutat com a @Primaveravlcia…, per a ser reprimida amb zel i molts colps. En un carrer de la ciutat algú va escriure el grafit següent:

SE US ESCAPA DE LES MANS

Aquest projecte pren com a punt de partida les paraules que, com a cap superior de Policia de la Comunitat Valenciana, van fer famós Antonio Moreno quan va respondre a la premsa:

“Comprendrà que… que no els ho diga,

no és prudent des del punt de vista de la tàctica i la tècnica policial

que jo diga a l’enemic… (PEGA UN COLP SEC SOBRE LA TAULA)

quines són les meues forces… (UN ALTRE COLP SEC SOBRE LA TAULA)

quines són les meues debilitats.”

A partir d’aquestes paraules, i de la informació que la gent va penjar en Internet sobre aquelles protestes, vaig muntar una carta en format vídeo amb què vaig invitar Enrique Falcón, Teresa Lanceta, Inmaculada Salinas i Pedro G. Romero perquè des dels seus treballs reflexionaren sobre els carrers, les mobilitzacions i tota la resta…

Enrique Falcón des dels anys noranta anomena les pràctiques literàries del conflicte. En aquesta ocasió, ha plantejat arreplegar les restes i els materials de treball d’una trobada poètica nascuda de l’escolta i de la concepció del poema com una notificació, a la manera d’un “informe sobre el món a una comunitat d’homes i dones disposats a transformar-lo”. En aquesta trobada es van escoltar les trames col·lectives de tres barris d’aquesta ciutat (el Carme, Cabanyal i Benimaclet). En l’assemblea local de Veus de l’Extrem València han participat: Félix Menkar, Javier GM, Patricia Olascoaga, Begonya Pozo, David Transhumante, Pilar Moreno, Jesús Ge, Arturo Borra, Enrique Martín Corrales, Mateo Cedrik, Ysa Cruz, Eddie J. Bermúdez i Enrique Falcón.

Teresa Lanceta ve amb convidats amb els quals es troba setmanalment en un antic hospital gòtic reconvertit en l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny (Universitat Autònoma de Barcelona), un lloc d’intercanvi de coneixements. Ens ofereixen “resistències” fetes amb humor, amb ironia o mostrant una sentida contradicció. Els convidats són: Jordi Antich Sanz, Raúl Cañadas Torres, Martí de la Malla Castillo, Addil Driouech El Marabet, Berta Esteve i Marcó, María Freire Montané, Jon García-Orad Asencor, Víctor Grilo Da Silva, Leily Khabiri Cabanillas, Neus Martínez Farran, Alicia Ortiz Miguel, Elisabet Robinson Orgillés, Eloi Rodríguez Romeu, Judit Saavedra Giraldo, Alba Sánchez Motellón, Marina Sayol Ramos i Anna Solé Tremoleda.

Inmaculada Salinas ha treballat durant dos mesos en Factoria Creativa, el taller municipal de fotografia de San José de La Rinconada (Sevilla), amb persones que s’han involucrat en un procés de treball col·lectiu, prenent com a punt de partida les oblidades queixes del seu poble per a, jugant amb aquestes, fotografiar-les i fer-les falleres. En aquest treball han participat: Remedios Fernández Castellano, Dolores Parra Fernández, Mercedes Maya Rodríguez, Raúl Moreno Méndez, María Carmen Adame Salmerón, María Jesús Guerrero Guerra, Felipe José Cárdenas Aragón, Silvia Rivas Ramírez, Fernando García Tortosa, María José Cáceres Velázquez, Eugenio López Olivero, Rosa María Gil Cruces, Jorge Aranda Gálvez, Laura Membrives Prado, Jaime Zamudio Villalón i Belleda López Montero.

Pedro G. Romero va rastrejar el seu propi treball, especialment operacions realitzades a la ciutat de València: enigmàtics telegrames poètics, enviaments d’allò que l’autor va denominar “paquets bomba” (en realitat una ala de colom tudó incinerada, que va enviar, entre altres, a Juan Cotino o a Consuelo Ciscar), o un recorregut pels carrers de la ciutat en temps de Falles, que li va permetre organitzar, en el marc del laboratori “Traïció/Tradició/Traducció” realitzat en Belles Arts de València el 1997, el seu imaginari a través d’associacions delirants de matriu rousseliana. Molts d’aquests treballs, amb la reflexió antropològica de les cultures del foc com a camp d’actuació, preparaven el que després seria l’“Arxiu F.X.”, del qual també es mostren alguns exemples valencians.

Isaías Griñolo