Resum del projecte:

‘A la fresca!’ és un projecte que pretén utilitzar aquesta acció popular com a fil conductor per a habitar el MACVAC i establir un canal d’escolta i diàleg a través del qual consolidar els vincles entre el museu i les veïnes. S’ha perdut el costum d’habitar el carrer? Hem habitat alguna vegada el Museu?

Ens apropiarem de “prendre la fresca” per a qüestionar els límits entre l’àmbit públic i el privat, per a generar un espai lliure de debat en el qual tractar diferents problemàtiques relacionades amb el Museu i la seua col·lecció des d’una perspectiva de gènere.

Mitjançant aquesta proposta, volem conscienciar i afectar les visitants del Museu, perquè senten aquesta institució com un lloc que poden habitar. Que deixen de ser públic o visitants per a ser habitants compromeses amb les problemàtiques i cures d’un espai que també és seu. És la mediació una eina d’apoderament social-veïnal? Pot la mediació ser una eina per a cuidar les tradicions i cultures pròpies d’un context?

Durant aquesta mediació tractarem de crear un grup heterogeni amb el qual treballar sobre diferents problemàtiques com: maternitat i conciliació, noves ruralitats, turistificació, figures i espais ocults en el museu i altres qüestions que vegem que interessen o concerneixen les veïnes.

Autoría:

Laura José i Miriam Chiva són dues artistes i mediadores culturals interessades en projectes socials i col·laboratius, amb la intenció de dur a terme propostes des del cooperativisme i el feminisme

Ambdues han estudiat belles arts, encara que prompte van deixar de donar-li importància a la producció artística com a tal, ja que es van adonar que l’art és molt més que un resultat final, per la qual cosa van començar a centrar-se en el procés i en la creació col·lectiva.

Juntes aposten per l’art com a eina per a apoderar, la cultura com a espai de creació i el procés artístic com a desenvolupament del pensament crític per a una transformació social.

Busquen impulsar propostes i accions que generen espais de lliure participació, pensament i creació, on tothom tinga cabuda, sempre des d’un punt de vista i un llenguatge inclusiu, on no tinga cabuda cap mena de discriminació.