Educació

ANTONI ABAD. DEAF EARS

Cossos. Comunitats de sabers subalterns

 

Setembre – Novembre 2020

Antoni Abad

 

Resum del projecte:

A la ciutat de València, cada un d’un total de 5 participants sords, narra en llengua de signes davant de la càmera, 5 acudits, endevinalles i anècdotes de la seua pròpia elecció.

25 monòlegs que busquen revelar el singular sentit de l’humor del col·lectiu, amb l’objectiu de reafirmar i difondre la formidable identitat cultural i lingüística de la comunitat de persones amb diversitat auditiva.

El grup valora els registres inicials, seleccionant els monòlegs que millor revelen les enormes dificultats comunicatives del seu dia a dia, la seua intricada relació amb les persones oïdores i la seua tenacitat en la reivindicació de la identitat sorda.

Els vídeos registrats configuren un intens panorama gestoespacial, on els sons guturals, les paraules pronunciades amb gran esforç i els espetecs de dits i palmades, afigen un ric paisatge sonor, que esdevé component imprescindible de la realització final.

El projecte aglutina diversos mitjans com la realitat augmentada en telèfons mòbils, la projecció urbana de vídeo, la llengua de signes i el so emés pels participants, en una densa amalgama de codis d’expressió, que configura un entorn on els monòlegs dels participants puguen aconseguir aquest anhelat paratge que denominem eloqüència.

Si la comunitat sorda pateix dels qui renuncien a tractar de comprendre aquells que no dominen els codis hegemònics de la comunicació verbal, el projecte Deaf Ears genera un context on poder escoltar el silenci.

 

Autoria:

Antoni Abad naix a Lleida en 1956 i viu a Barcelona. És llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona en 1979 i European Media Màster per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en 1997. Entre altres premis, rep en 2006 el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el Golden Nica Digital Communities del Prix Ars Electronica a Linz, Àustria. En 2008 rep el premi Orilaxé/Unesco a Rio de Janeiro, el Brasil.

Ha participat en les següents bienals: Venecia en 2017 i 1999⎮Berlín en 2016⎮FotobienalMASP en el Museu d’Art de São Paulo i la de Curitiba en Brasil en 2013)⎮Mercosul en Porto Alegre (Brasil 2009)⎮ Sevilla en 2008 i 2004⎮Iberoamericana de Lima en 1999.

Entre altres seus, els seus projectes han sigut presentats en les següents institucions: Centre d’Arte Reina Sofía, La Casa Encendida i Matadero en Madrid⎮Museu d’Art Contemporani MACBA, Centre d’Art Santa Mónica, Fundació Joan Miró i Fundació Suñol en Barcelona⎮New Museum i P.S.1./MoMA en Nueva York⎮Hamburger Bahnhof en Berlín i ZKM de Karlsruhe en Alemania⎮Musac en León⎮Centre d’Art Contemporain en Ginebra⎮Museu d’Art Modern en Buenos Aires⎮Laboratori d’Art Alameda i Centre Cultural d’Espanya en Mèxic⎮Santander Cultural en Porto Alegre, Centro Cultural São Paulo i Pinacoteca do Estado de São Paulo en Brasil.

Entre 2004 i 2014 centra la seua activitat en la realització de projectes de comunicació audiovisual en Internet, a partir de l’ús de telèfons mòbils per part de grups en risc d’exclusió de Mèxic DF, Lleida, Lleó, Madrid, Barcelona, San José de Costa Rica, São Paulo, Ginebra, Manizales (Colòmbia), el Sàhara algerià, Nova York i Mont-real al Canadà. Taxistes, joves gitanos, treballadores sexuals, immigrants, missatgers amb motocicleta, refugiats i desplaçats, guerrillers desmobilitzats i persones amb mobilitat reduïda han sigut participants actius d’aquestes experiències, i van publicar dia a dia les seues pròpies cròniques audiovisuals en www.megafone.net

A la tardor de 2014 inicia el projecte blind.wiki, una xarxa ciutadana en Internet per a persones cegues i amb baixa visió, que després ha sigut duta a terme en 2015 a Sidney, en 2016 en la 9a Biennal de Berlín i en Breslavia Capital Europea de Cultura, i en 2017 en la Biennal de Venècia. Les contribucions a través de telèfons mòbils dels participants són accessibles mitjançant l’aplicació mòbil en aquestes ciutats, així com en la web del projecte: www.blind.wiki

Des de novembre de 2018 té l’estudi al Centre d’Art Contemporani Piramidón de Barcelona, on prepara projectes amb diversos col·lectius i comunitats, a més d’altres propostes centrades en la fotografia, l’escultura i la instal·lació.