En ‘Escape’, el conjunt al voltant de Helene Weinzierl convida a un viatge fulminant en el qual anticipem i percebem discursivament i intuïtivament l’estat d’acceleració, esgotament, excés i col·lapse. La precisió matemàtica i la potent dinàmica energètica són un reflex de la inquietud i l’abundància en què ens perdem.

Fins que aconseguim un estat d’esgotament complet, en el qual cauen les màscares, no hi ha lloc per als enganys, les falsedats o la hipocresia. Reconeixem allò essencial.

Els moments repetitius revelen la paradoxa de la repetició i ens conviden a percebre amb detall l’explosió de les seqüències de moviment i a fer tangible la ficció de l’infinit.