Els carrers de les nostres ciutats, els edificis, les presons, les cuines, els dormitoris, els cossos, la maternitat,  que està permés i el que està vetat… el control sobre el cos de les dones determina la realitat i el simbòlic. En les nostres biografies i en cada paisatge públic i privat està l’empremta de la repressió de gènere, la marca de la dictadura. Des de l’art, la història, l’activisme i la política ens endinsem en la memòria per a fer visible allò negat.