Activitats

VOLUMENS. ‘EL QUE TORNA EL SISTEMA’

Alumnes Máster AVM – UPV

 

Artistes: Col.lectiva

Inauguració: 13 d’octubre a les 19:00 hores

Dates: 13 al 18 d’octubre de 2026

Horaris: 19:00 hores

Lloc: Centre del Carme. Refectori

Comissariat: Àngela Montesinos i Raúl León

Organitza: VOLUMENS i Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana

 

Enllaç web: www.volumens.es

Facebook: @VolumensFestivalOfficialPage

Instagram: @volumensfest

YouTube: @VolumensFestival

X: @VolumensFest

 

Obres:

– Ecstatic by Nacho Carrera Florez de Quiñones i María Brito Calleja

Instal.lació immersiva que explora un ritual entre el sacre i el profà.

Entorn d’un altar, sota la mirada de qui oficia, els cossos busquen un pols comú fins a convertir el moviment en cerimònia. L’individual es dissol en trànsit i les substàncies són llindar cap a l’èxtasi col·lectiu.

Entre qui marca el ritme i els qui el seguixen, el ritual troba la seua pròpia freqüència.

– El que roman by Iván Bueno Garrote

El que roman és una experiència interactiva que explora allò que queda en la memòria després de l’oblit. El visitant recorre un paisatge nevat deixant les seues petjades sobre la superfície i una flor. Amb el pas dels visitants, les petjades s’esvaïxen mentres les flors romanen, construint un jardí col·lectiu de records dels qui alguna vegada van ser allí.

– Retrovidencia by Mirs

El futur es revela mirant cap arrere. Retrovidencia invertix el ritual ancestral de la cristalomancia i convertix l’esfera de cristall en un espill del que ja va ser, un bucle que es reescriu sense parar.

– Autòmats òrfens by Alejandro Lahiguera González

La peça fa ús d’un algorisme senzill d’automatització conegut com el joc de la vida de Jhon Conway (Jhon Conway’s Game of Life) sobre una plantilla que captura la imatge de qui es posiciona davant, transformant-la en un mapa de bits que alberga el naixement dels autòmats òrfens a l’espera des vaig interactuar amb ells dibuixant sobre el llenç perquè puguen devorar l’obra en la qual viuen.

– Mil i un abraços humits by L’Ali

Un plàstic que no permet el tacte però que t’oprimix que et segresta el cos de manera autodidacta. Dins, un cos que et demana a crits el tacte, que sua i sua, per una closca impermeable, un embolcall impenetrable. Una connexió que mai s’aconseguix, però sí que consumix.

– Constel·lacions: Coordenades per a trobar-nos by Inés Mena

Joc web on dos persones coordinen els seus moviments per a encendre una llum compartida, conservant una petjada de cada trobada. Una peça que ens convida a pausar el ritme, mirar al desconegut i construir un objectiu col·lectiu.

– Món, viu: menjant d’un mateix sòl by [technura]

Instal·lació terrarista.

En un mateix jardí, respirem totes les creacions.

En eixe sòl, germinen senyals de pau.

Altres maneres de conviure també poden brollar.

Viure és un acte radical?

– Izhevsk-27 by Salek Salec

Instal·lació audiovisual amb 2 pantalles enfrontades que conversen entre si. Cada pantalla representa un aspecte fonamental de la cultura d’alliberament sahrauí, la música i la lluita armada.

– Com derrocar un mur sense llevar ni una rajola by Facundo Di Pierro Hellbusch i Sergi M. Sanchis i Moreno

Mitjançant l’ús de sensors infrarojos, esta peça realitza un escaneig de l’arquitectura que l’envolta amb l’objectiu de travessar-la virtualment i, en el procés, mostrar-la com un espill unidireccional invers: l’opacitat arquitectònica, entesa com allò que tradicionalment sostreia a l’espectador de la mirada aliena, ara permet fer-lo visible i, per tant, exposar-ho.

– Hartazón de flors by César Soto Sant Antoni

Exploración de la relació entre cos, imatge i temporalitat a través d’una obra que modifica la seua visibilitat segons la interacció amb l’espectador. L’objecte respon al cos i proposa una manera de mirar més lenta, conscient i participativa.

– For whom the bells tolls, by Adrián Torres Navarro, Cristian Vilar Gómez i Juan Muñoz Espinosa

Fer sonar una campana és una acció senzilla i immediata. Ací, no obstant això, el volteig es convertix en un tràmit: mentres el gest físic roman simple, una interfície digital introduïx una sèrie de proves, processos i sistemes de validació que condicionen l’activació del so. La peça porta a l’absurd les lògiques burocràtiques a través de pantalles i interfícies, generant una fricció entre la simplicitat del gest i la complexitat del procediment digital.

El títol fa referència al doble significat de “tolls” en anglés:redoblar una campanay pagament o factura, referint-se a l’ús de micro transacciones en esta mena d’aplicacions.