Aquest poema coreogràfic de dansa contemporània s’inspira en els poemes homònims sobre els dos grans enigmes universals, atemporals i intergeneracionals: l’amor i la mort. Estan escrits pel mateix Billy Cowie i interpretats virtuosament per Luciana Croatto en un univers de moviments, estructures coreogràfiques i ritmes impropis dels temps de l’hipercapitalisme actual. La música s’ha creat especialment per a l’obra.

‘De l’alt d’alts edificis’ és un solo de dansa de trenta minuts entorn dels dos grans temes, l’amor i la mort. Quant a la qüestió de l’amor, tenim un escenari atemporal. Per què ens enamorem i desenamorem? Què ocorre amb l’amor no correspost? Respecte a la mort, ens enfrontem a l’enigma del qual succeeix després (si ocorre alguna cosa) i com li donem sentit a la vida mentre ens enfrontem contínuament a aquesta inevitabilitat. En ‘De l’alt d’alts edificis’, les preguntes sobre aquests temes s’articulen a través de diversos textos poètics, de la música i de la dansa.