Com sabem, les imatges mai han sigut sinònim de realitat, sinó un fragment d’aquesta, que extraiem, fragmentem, editem i processem. Aquesta realitat, intrínseca a una nova generació que més que nativa digital és nativa de la hiperestimulació visual, ha transformat allò que enteníem com a pràctica artística. En aquest context, on la figura de l’artista clàssic tal com el coneixíem, ha donat pas al postartista o creador multitasca, es torna imprescindible el debat interdisciplinari sobre què fem i cap a on anem, en una cultura de la postproducció amb tendència a l’engany visual o, com diria Baudrillard, a la hiperrealitat.

Taula de debat organitzada com a part del procés d’investigació en el context de Cultura Resident, entorn de l’estafa de la imatge en l’art contemporani: El marc i la peanya legitimaven l’art, a continuació el va fer el poal blanc i hui sembla ser el reticle d’Instagram.

Participen: Cristina Alcaide, Daniel Mayrit, José Luis Clemente, Carlos Miguel Sánchez i Ana Roca. Modera Lidia Orán