Un cos pot dir la seua veritat quan assumeix un llenguatge propi, el seu. Un cos es torna mapa de possibilitats a partir de la seua diferència, quan respira i mou la seua desigualtat respecte a la resta de cossos. És en aqueixa relació de desigualtat on es troba autènticament lliure.

‘Go figure’ és un projecte coreogràfic que, abans de res, és un paisatge de desigualtat on l’intèrpret, Shmuel Dvir Cohen, pot observar el funcionament del seu cos, reconéixer-lo, posar en valor allò que condiciona i defineix el seu moviment, transformar-ho en un pont cap a la connexió amb l’altre. A aquesta crida acudeix Tomer Navot, qui recull la invitació de diàleg de Shmuel i creua aqueix pont. Durant la seua cerca d’un balanç que sorgisca dels límits que imposen o revelen les capacitats de tots dos, naix una bellesa que no vol ser res més que ella mateixa. Bellesa que resulta de la voluntat de secundar-se sense desdibuixar-se, del desig compartit de ser territori de la veritat.