Molt abans que fora un tema candent, El hombre de la nevera va denunciar la desvalorització de les zones rurals i aquesta agressiva expropiació de terres a canvi d’indemnitzacions miserables. Aquesta pel·lícula mostra sense embuts mesures severes d’un ajuntament que anima a un èxode cap a les urbs, i això, amb el temps, va contribuir a un problema de moda: la gentrificació. El relat de Cristòfol Martí Adell podia ser un drama sobre la depreciació de la vida rural i l’atemptat ecològic que comporta, però Vicente Tamarit li afig un to de comèdia en reunir i confrontar la gent de camp amb la de ciutat, mentre furga en el problema gravíssim de tot un patrimoni rural que continua perillant.